Del colpista Armada al kamikaze de Polinyà, els indults més qüestionats de la democràcia

Polítics corruptes, condemants pels GAL, magistrats prevaricadors, empresaris o banquers s'han beneficiat les últimes dècades d'aquesta controvertida mesura de gràcia del poder executiu

D'esquerra a dreta, l'exalcalde de Marbella Jesús Gil, l'exministre José Barrionuevo, i el militar condemnat pel 23F Alfonso Armada
D'esquerra a dreta, l'exalcalde de Marbella Jesús Gil, l'exministre José Barrionuevo, i el militar condemnat pel 23F Alfonso Armada / À Punt NTC

La possibilitat que s'indulte els presos del procés torna a posar d'actualitat una figura legal, la de l'indult, marcada per la controvèrsia. Aquesta mesura de gràcia prevista en la Constitució, i que està regulada per una norma de 1870, permet al poder executiu corregir les decisions del judicial i anul·lar les penes als condemnats.

Els últims 30 anys els diferents governs espanyols han concedit vora 18.000 indults, dels quals 1.774 corresponen a l'any 2000 (PP), que va marcar el rècord i a partir del qual aquestes excepcions extraordinàries de pena s'han reduït dràsticament. La democràcia espanyola ha perdonat la condemna a empresaris, banquers, agents de les forces de seguretat, colpistes, terroristes i més de 200 polítics i càrrecs públics. A continuació destaquem alguns dels casos més sonats.

Alfonso Armada, l'inductor del 23F

El 1988 el PSOE va indultar Alfonso Armada, un dels promotors del colp d'estat del 23 de febrer del 1981. Havia sigut condemnat a 26 anys de presó, dels que només en compliria cinc. La mesura de gràcia, atorgada a la cinquena petició, es va justificar per problemes de salut. Tanmateix, el militar acabaria exhibint un vigor i una longevitat envejables fins a la seua mort, el 2013, als 93 anys.

Un exministre i un secretari d'estat condemnats pels GAL

El govern de José María Aznar (PP) va concedir l'indult parcial (una part de la pena) als condemnats pel segrest de Segundo Marey, una de les primeres accions de l'anomenada guerra bruta contra ETA, que exerciren els paramilitars dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). La mesura va atorgar el tercer grau penitenciari a l'exministre de l'Interior, José Barrionuevo, i a l'exsecretari d'estat, Rafael Vera.

Dos indults per a Jesús Gil

L'empresari, alcalde de Marbella i president de l'Atlètic de Madrid, Jesús Gil i Gil, va ser indultat en dues ocasions. L'última el 1994, quan el PSOE li va perdonar dos mesos de presó per estafa en la venda d'una parcel·la. El ministre de Justícia, Juan Alberto Belloch, s'ha mostrat penedit anys després de l'indult, que en aquell moment va justificar per a evitar que una pena menor li impedira presentar-se a les eleccions municipals. El règim de Franco ja havia perdonat Gil el 1971 per l'homicidi involuntari de 58 persones per l'assolament d'un complex turístic que havia promogut. La condemna era de cinc anys de presó.

Els militars acusats de falsejar les identitats del Iak 42

El 2012 el govern de Rajoy va indultar José Ramón Ramírez i Miguel Ángel Sáez, Desde els comandaments de l'Exèrcit que van ser condemnats per donar l'ordre de falsejar la identitat de 30 del 66 militars morts en l'accident del Iàkovlev 42 a Turquia, quan el popular Federico Trillo era ministre de Defensa. Els cadàvers de la catàstrofe més gran de l'exèrcit espanyol en temps de pau van haver de ser exhumats després d'haver sigut tornat a les famílies errònies.

Un assassí dels GRAPO reinventat com a paralímpic

El 2007 el govern d'Aznar (PP) va indultar Sebastián Rodríguez Veloso, un exmembre del grup terrorista Grapo condemnat a 84 anys per l'assassinat de l'expresident de la patronal sevillana Rafael Padura el 1984. A l'indult el va precedir una vaga de fam que va postrar Rodrígez Veloso en una cadira de rodes. Reconvertit com a esportista, va acabar representat Espanya en els Jocs Paralímpics i atresora una desena de medalles.

Dos conductors kamikazes homicides

Els governs de José Luis Rodríguez Zapatero (2011) i Mariano Rajoy (2013) van concedir dos polèmics indults a conductors kamikazes. El PSOE va perdonar Carlos Anzúlez Carreras, que havia matat una persona a Valladolid i n'havia ferit tres més, després de circular més de 40 km en sentit contrari, perseguit per la Guàrdia Civil. Després de la detenció havia fugit a l'estranger.

Igualment cridaner va ser el perdó de Ramón Jorge Ríos Salgado, el conductor que va matar un veí d'Algemesí a l'altura de Polinyà de Xúquer (Ribera Baixa) quan circulava en sentit contrari per l'AP-7. El PP va suspendre la condemna a 13 anys enmig d'una gran polèmica, quan es va conéixer que se'l defenia des d'un bufet on treballava el fill del llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. El Tribunal Suprem va acabar anul·lant l'indult i el condemnat va tornar a la presó.

Alfredo Sáenz, número dos del Banc Santander

El 2011 el govern de Zapatero va perdonar el conseller delegat del Banc Santander Alfredo Sáenz una pena de tres anys de presó i la inhabilitació per a l'exercici de banquer, per haver manipulat uns documents amb l'objectiu d'extorsionar uns empresaris amb una denúncia falsa. El banquer va pilotar un parell d'anys el principal grup financer espanyol.

1.442 indults de colp, amb l'exjutge Gómez de Liaño en el llistat

El maig de 2003 el govern de José María Aznar va anunciar la concessió de 1.442 indults de colp, la majoria d'insubmisos del servei militar. Entre l'allau de beneficiats per la mesura de gràcia destacava l'exmagistrat Javier Gómez de Liaño, a qui s'havia expulsat de la carrera judicial per prevaricació continuada en el cas Sogecable, després de processar la cúpula del grup Prisa. En la mateixa ronda de perdons també foren exonerats alguns condemnats per Filesa, el cas de finançament il·legal del PSOE.

Un exjugador de futbol acusat de col·laborar amb ETA

El govern de Rodríguez Zapatero va perdonar el 2019 l'advocat d'Herri Batasuna i exjugador de la Real Societat, José Antonio de la Hoz Uranga, per haver col·laborat amb ETA en el segrest de l'industrial Andrés Gutiérrez Blanco, que acabaria comprant la seua llibertat per 190 milions de pessetes. El condemnat va complir sis mesos d'una condemna de huit anys de presó.

Agents condemnats per abusos i tortures

El govern espanyol va indultar el 2005 quatre agents de la Policia Local de Vigo per detindre il·legalment i agredir un venedor ambulant senegalés. Havien sigut condemnats a penes de quatre i tres anys de presó, més la inhabilitació per a la funció pública. Set anys després, el 2015, l'executiu de Rajoy indultava en dues ocasions quatre mossos d'esquadra acusats de tortures, tot i els informes en contra de l'Audiència de Barcelona i la Fiscalia. La víctima era un ciutadà romanés al qual havien detingut per error.

També et pot interessar