Els CDR assalten la delegació de la Generalitat de Catalunya a Girona per a retirar la bandera d'Espanya i penjar la estelada

Els manifestants han tallat les vies de l'AVE a Girona i carreteres de Barcelona, Tarragona i Lleida en l'aniversari de l'1-O.

Un grup de CDR talla el trànsit al passeig de Gràcia a Barcelona
Un grup de CDR talla el trànsit al passeig de Gràcia a Barcelona / Marta Pérez (Efe)

Un grup de més d'un centenar de Comités de Defensa de la República (CDR) ha entrat per la força en la Delegació del Govern de Girona i ha obligat a retirar la bandera espanyola que oneja en aquest edifici públic, i posteriorment l'han despenjat i substituït per una estelada.

Prèviament, els CDR han tallat les vies de l’estació de l’AVE a Girona en una de les primeres accions convocades en tota Catalunya per a commemorar el primer aniversari de l’1-O.

Unes 400 persones han irromput a l’estació de l’AVE a Girona cap a les 6:50 hores i han ocupat les vies d’alta velocitat, malgrat l’intent d’evitar-ho per part de mitja dotzena de membres del personal de seguretat i mossos d’esquadra.

Amb crits de ‘‘1-O, ni oblit ni perdó’’, els CDR han baixat a les vies i han ocupat les andanes, per impedir que un dels trens de l’AVE que en aquell moment arribava a l’estació poguera detindre-s’hi perquè els passatgers baixaren del comboi i els que esperaven pogueren accedir-hi.

Renfe ha informat que per a facilitar la mobilitat dels viatgers afectats per la interrupció del servei d’alta velocitat Figueres-Girona-Barcelona aquests han sigut dirigits cap als serveis regionals de Rodalia de Catalunya.

Així mateix, els CDR han tallat poc després de les set del matí a Barcelona la plaça de Catalunya, la ronda de Sant Pere, la Gran Via, l’avinguda Diagonal, el carrer d’Aragó i la Via Laietana. A més, els CDR també estan protagonitzant altres talls d’infraestructures en punts com l’AP-7, a l’altura d’Hospitalet de l’Infant (Tarragona). A Lleida, membres dels CDR s'han concentrat en l'autovia L-11, a l'altura de la carretera N-240.

La celebració d’aquesta consulta ha derivat en causes judicials obertes en el Tribunal Suprem en les quals s’acusa els líders del procés sobiranista, en l’Audiència Nacional on s’investiga l’antiga cúpula de la Conselleria d’Interior i els Mossos d’Esquadra i en els jutjats catalans, contra els impulsors de la logística del referèndum, els alcaldes i també els agents de la Policia Nacional investigats per les càrregues.

Tribunal Suprem

En el Tribunal Suprem estan processats per presumpta rebel·lió i malversació l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, i els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Toni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí. També hi ha processats sols per pressumpta rebel·lió: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, la 'número dos' d'Esquerra Republicana de Catalunya Marta Rovira, l'expresident de la Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

En la seua orde de processament, el jutge Pablo Llarena considera que els encausats per rebel·lió van arengar la ciutadania favorable a la independència a fer front al dispositiu policial que tenia l'orde judicial d'impedir la votació de l'1-O. En aquest sentit, assegura que aquesta acció va incitar “a una massa ciutadana a desbordar per la força qualsevol intenció de contenció que puga provenir de l'Estat".

Es preveu que el judici se celebre el mes de gener, encara que es deixa en una peça separada als processaments que han sigut declarats en rebel·lia, com és el cas de Puigdemont. 

Audiència Nacional  

Després del judici en el Suprem es preveu que se celebre en l'Audiència Nacional el judici a l’exsecretari general de la Conselleria d'Interior Cèsar Puig, a l’exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler, a l’excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero i l’intendenta Teresa Laplana, per delictes de sedició i en el cas dels tres primers també per organització criminal.

En l'orde de processament, la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va considerar que la inacció dels membres del cos dels Mossos d'Esquadra durant els dies 20-21 de setembre de 2017, en la concentració d'unes 40.000 persones davant la seu de la Conselleria d'Economia, així com la seua actuació durant la jornada de l'1 d'octubre, pot ser presumptament constitutiva d'un delicte de sedició com a autors o cooperadors necessaris, per acció o per omissió.

Jutjat d’instrucció 13 de Barcelona

El jutjat d'instrucció 13 de Barcelona manté oberta una investigació contra una cinquantena de persones, principalment càrrecs o excàrrecs de la Generalitat, per la presumpta vinculació amb la logística que va permetre celebrar el referèndum de l'1 d’octubre.

La recerca va arrancar a partir de les denúncies de Vox i l'advocat Miguel Durán per unes declaracions del llavors senador d'ERC i jutge Santi Vidal, que va assegurar que la Generalitat tenia les dades fiscals dels ciutadans catalans de forma il·legal i que tenien un llistat dels jutges afins al “procés independentista”.

Càrregues policials 

El jutjat d'instrucció 7 de Barcelona investiga 24 agents de la Policia Nacional per la seua actuació durant l'operatiu policial de l'1-O en diversos col·legis de Barcelona que van exercir de punt de votació. A més, investiguen quatre dels huit inspectors en cap que aquell dia van dirigir l'operatiu.

També hi ha nombrosos procediments oberts en altres jutjats catalans contra agents i comandaments locals de Mossos per desobediència. També hi ha causes que investiguen els ciutadans per resistència a l'autoritat i altres delictes i investigacions obertes per la Fiscalia contra alcaldes que suposadament van col·laborar amb el referèndum.

També et pot interessar

stats