Caturla reconeix que va ocultar patrimoni quan l'investigaven pel cas Taula i accepta onze mesos de presó
L'ex alt càrrec del PP i màxim responsable de Ciegsa arrossega una altra condemna de cinc anys per la contractació de treballadors 'zombis' , però no anirà a la presó perquè la sentència no és ferma
Máximo Caturla, exvicepresident segon de la Diputació de València —amb Alfonso Rus al capdavant—, diputat d'Economia i Hisenda, portaveu adjunt de la corporació provincial amb el PP i exconseller delegat de Ciegsa (empresa de construcció de centres escolars), ha acceptat complir onze mesos de presó per insolvència punible en la peça G del cas Taula.
En el pacte amb el ministeri fiscal, l'ex alt càrrec del PP reconeix que va intentar ocultar el seu patrimoni quan es va destapar el cas Taula dies abans de la primera denúncia, delicte pel qual pagarà una multa de 2.700 euros.
El jutjat ha absolt tant una societat com els familiars de Caturla de la responsabilitat civil que, a títol lucratiu, se'ls demanava. La vista pels fets s'ha celebrat este dimecres al jutjat penal número 18 de València. La condemna és ferma, ja que les parts han confirmat la decisió de no recórrer-hi en contra.
La secció segona de l'audiència de València ha condemnat l'acusat a cinc anys de presó per malversació, prevaricació i falsedat documental en el cas dels "contractes zombis" en la Diputació de València, i a pagar a Ciegsa la quantitat de 655.310,46 euros en concepte de responsabilitat civil. No obstant això, la defensa ha recorregut contra la sentència al Tribunal Suprem, de manera que la decisió no és ferma.
Així les coses, com que la pena de la nova causa no supera els dos anys de presó i no té altres antecedents, s'ha acordat la suspensió d'esta condemna d'onze mesos —el fiscal no s'hi ha oposat— amb la condició de no delinquir en un termini de dos anys. És a dir, que no entrarà a la presó.
Una finca valorada en dos milions per a pagar la responsabilitat civil
D'acord amb la sentència, Caturla pretenia declarar-se insolvent per a no fer front a les possibles obligacions pecuniàries arran de la investigació del cas Taula el 2014. Tanmateix, no va aconseguir el seu propòsit perquè el jutjat encarregat de la investigació li va embargar la finca La Corona per a compensar l'import de dos milions d'euros de multa en concepte de responsabilitat civil.
El primer informe policial en la causa es remunta al 8 de març del 2015. Així i tot, l'acusat ja coneixia les investigacions, tant en l'àmbit administratiu com en el judicial, sobre la gestió de la Diputació Provincial de València, principalment en l'empresa pública Imelsa. Marcos Benavent, l'autodenominat ionqui dels diners i gerent de l'entitat en aquell moment, li havia anticipat la decisió de deixar-ho tot i va marxar fora d'Espanya.
Maniobres per a simular insolvència
El 30 de juliol del 2014, Caturla figurava com a titular de quatre béns immobles, incloent-hi la finca La Corona —valorada en 2.436.606 euros—, un xalet a Dénia, una parcel·la rústica i una nau industrial a Fontanars, díhuit vehicles de motor i el 84 % de les participacions d'una societat.
Segons la sentència, dies abans que es presentara la primera denúncia, Caturla va iniciar maniobres per a descapitalitzar les seues propietats i va entregar les participacions de la societat als seus fills davant d'un notari. A esta operativa, en van seguir altres per a simular la pèrdua de propietats i béns.
