Cas Erial | Els pèrits d'Antifrau sobre la concessió de les ITV: "Es va decidir per criteris subjectius"

Les veus expertes de l'AVAF han subratllat un rosari d'anormalitats, com actes sense firma o criteris econòmics sense sentit, que van fer perdre 9,4 milions a la Generalitat

En imatge, el tres pèrits de l'Agència Valenciana Antifrau (dreta), asseguts al costat de l'expert propossat per la defensa de Zaplana (esquerra)
Els tres pèrits de l'Agència Valenciana Antifrau (dreta), asseguts al costat de l'expert proposat per la defensa de Zaplana (esquerra) / À Punt NTC

La vista oral del cas Erial s'ha obert a les valoracions dels pèrits. Les veus expertes de l'Agència Valenciana Antifrau (AVAF) s'han refermat en l'informe que parla de nombroses irregularitats en l'adjudicació de les ITV. Un procés amb plecs sense autoria, en què es desactivaren els criteris objectius, no es firmaren les actes i s'agilitzaren terminis fins a límits "materialment impossibles" en termes administratius.

"No és habitual trobar-nos amb plecs que no tenen cap mena de firma i en els quals ningú n'acredita l'autoria", han advertit uns dels pèrits, que ha dit que sense esta firma era "impossible" recusar els autors. Els tècnics de l'AVAF han mantingut que el topall en la valoració de l'oferta econòmica dels aspirants i el sistema de prelació decidit van diluir el pes dels criteris objectius. Totes les empreses igualaren els punts de l'oferta econòmica, malgrat arribar a duplicar-la respecte dels competidors, i van ser adjudicataris del primer lot a què aplicaren dels cinc en concurs. "Els criteris econòmics no tenien cap sentit econòmic" ha manifestat un dels pèrits, que estimen que l'administració va deixar de guanyar 9,4 milions en la licitació.

"El concurs es va decidir per criteris subjectius i el criteri objectiu no va servir. La puntuació subjectiva va fer insalvable la diferència entre la millor i la pitjor oferta econòmica" ha subratllat un dels pèrits, que ha afirmat que "el plec portava aparellat el resultat del concurs" i ha insinuat una possible concertació entre els aspirants. En una sessió anterior, l'excap de gabinet d'Eduardo Zaplana i cap de la mesa de contractació, Juan Francisco García, va confessar que l'adjudicació estava arreglada a favor de Sedesa, l'empresa de la família de l'expresident de les Corts Juan Cotino, amb el coneixement directe de l'expresident de la Generalitat.

De la desactivació dels criteris objectius va alertar l'interventor de l'expedient de les ITV, però se'l va ignorar i se l'acabaria rellevant dos dies abans que la mesa de contractació elevara la proposta definitiva d'adjudicació al Consell, segons va relatar ell mateix en una altra sessió del juí del cas Erial. La decisió la va prendre la conselleria d'Economia que llavors liderava José Luis Olivas. El secretari de la Conselleria va decidir convocar un grup d'experts per a orientar la valoració tècnica; una pràctica inhabitual, segons els pèrits de l'AVAF, ja que correspon a la mesa de contractació.

El plec portava aparellat el resultat del concurs. Els criteris econòmics no tenien cap sentit econòmic.

Una altra presumpta irregularitat. Aquells experts van establir subcriteris de valoració, desconeguts pels aspirants, i no feren cap proposta de puntuació, que faria la mateixa mesa, al contrari del que se sol fer. Ho feren en temps rècord. El mateix dia que reberen l'informe assignaran els punts i es va resoldre l'adjudicació. Un termini "anormal" per a valorar cinquanta candidatures i i "materialment impossible" en termes administratius segons els experts. Més encara, han subratllat quan dos dies abans s'havia nomenat el nou interventor, que havia de processar i assumir en l'última reunió totes les decisions prèvies. "No l'he vist mai", ha dit un dels pèrits. L'acta de l'última mesa de contracció manca de la firma del president o del vicepresident, en contra del que marca la llei.

Contra la posició dels tècnics de l'AVAF ha protestat vehementment l'expert proposat per la defensa d'Eduardo Zaplana, el catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de València Vicente Escuin. El professor ha desmentit algunes de les afirmacions dels pèrits, ha llevat ferro a l'absència d'alguns documents preceptius, com l'expedient de motivació de la privatització que obligava una comissió a emetre la mateixa legislació de la Generalitat, i ha intentat justificar la baremació i la normalitat del concurs.

Un informe que no concreta la connexió amb Sedesa

L'advocat de Zaplana ha qüestionat l'informe de l'AVAF per entendre que han valorat un expedient incomplet. Considera que li falta més documentació que la que van aportar els agents de la Guàrdia Civil. També ha posat en dubte la motivació política darrere de la retirada de l'interventor inicial posant-la en el context d'una reordenació administrativa que va afectar-ne cinc més. Finalment, ha criticat el valor que se li dona a la baremació per a decantar la licitació, destacant que beneficiava tots els candidats i no un en concret.

El president del tribunal ha destacat en diverses ocasions este fet, subratllant que en el procés penal no li interessa tant si la concessió va ser fraudulenta com demostrar si va beneficiar específicament l'empresa Sedesa, la firma de la família Cotino investigada. La firma va ser adjudicatària d'un dels lots i la Fiscalia la situa en l'epicentre dels presumptes suborns que estan en el nucli del cas Erial. Una connexió que els pèrits no han pogut concretar en la seua anàlisi.

Els criteris d'adjudicació del parc eòlic, establerts a posteriori

Els pèrits d'Antifrau també han explicat en un segon informe les irregularitats detectades en el concurs d'adjudicació dels lots per a l'explotació del parc eòlic valencià, un procés que es va iniciar amb Eduardo Zaplana en la presidència.

Les veus expertes de l'AVAF han destacat com a principal "problema" la falta de criteris objectius predeterminats i el fet que la baremació es decidirà una vegada presentades les ofertes. "Veiem que es parlava en tot moment que s'establirien criteris objectius predeterminats i, a mesura que analitzàvem els documents, véiem que no s'establien els criteris i que no hi havia cap instrument que regulara les condicions" han explicat. "El més greu era que s'establien els criteris després de saber el contingut dels diferents projectes i sol·licituds", han subratllat, destacant que este fet "era la porta oberta a la desviació de poder".

També et pot interessar

stats