Carmen Montón, la consellera que ha posat fi al model Alzira

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana, Carmen Montón, serà la nova ministra de Sanitat, Consum i Benestar social del govern socialista de Pedro Sánchez. 

Aquest nomenament de Montón com a ministra obligarà el president de la Generalitat, Ximo Puig, a una crisi de govern per a buscar un recanvi per a dirigir la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

En el plànol polític, Montón sempre s’ha mostrat afí a Pedro Sánchez. De fet, no figurava en la llista dels 17 crítics que, al setembre de 2016, van renunciar a seguir en la Comissió Executiva Federal del PSOE, entre els quals sí que es trobava el secretari general del PSPV i cap del Consell, Ximo Puig.

Biografia

Natural de Burjassot, a l’Horta Nord, Montón és consellera de Sanitat Universal i Salut Pública des de juny de 2015 en el govern valencià. És llicenciada en Medicina per la Universitat de València i màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere per la Universitat Juan Carlos I.

Va ser diputada de la huitena, novena i desena legislatures al Congrés. Es va afiliar a les Joventuts Socialistes el 1992, on va militar fins al 2007. A més, ha sigut secretària d'Igualtat del PSOE fins a enguany -quan va ser substituïda per Carmen Calvo-, i entre 2000 i 2004 va ser secretària de Moviments Socials i ONG del PSPV-PSOE.

La llei que va permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe i la d'identitat de gènere són les iniciatives parlamentàries en què ha treballat i de les quals ella mateixa ha reconegut sentir-se "més orgullosa". A més, va ser ponent de la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. En paraules seues, la lluita per la igualtat ha marcat la seua vida política.

La consellera que ha revertit el model Alzira

Montón és defensora de l'atenció universal i impulsora de la reversió de les concessions sanitàries per al sistema públic. Només assumir la Conselleria de Sanitat el juny de 2015 es va comprometre a rescindir "tots els concerts possibles" i retornar la universalitat a la sanitat per a "tots".

De fet, la primera mesura del Consell va ser el decret que regulava l'atenció sanitària universal a la Comunitat, que permetia l'accés a la mateixa a immigrants sense papers. La mesura va ser anul·lada l'any passat pel Tribunal Constitucional, encara que la fins ara consellera ha defensat que aquesta atenció universal està en vigor perquè al seu dia es van emetre unes instruccions per a garantir aquesta universalitat i que garanteixen la vigència d'aquesta prestació.

A més, va encarregar una auditoria sobre les concessions administratives existents i ha encapçalat la reversió de la concessió del Departament de Salut de la Ribera, que expirava el 31 de març d’enguany i que ha passat a ser gestionat directament per la Generalitat.

Montón ha reiterat públicament que la seua visió d'aquesta àrea es fonamenta en el fet que la salut és un dret i els drets només es poden defensar amb les ajudes enfront del copagament, la universalitat o els tractaments per a l'hepatitis C des d'un sistema sanitari públic. Iniciatives que ha impulsat des del càrrec de consellera. 

Reptes futurs

Una de les primeres qüestions que previsiblement abordarà la ministra de Sanitat serà la reforma sanitària aprovada fa sis anys pel Govern del PP, a la qual el PSOE sempre ha mostrat el seu rebuig i la intenció de derogar-la de manera immediata.

L'abril de 2012, amb Ana Mato com a titular de Sanitat, l'executiu va dur a terme una reforma, recollida en un reial decret que va suposar la retirada de la targeta sanitària als immigrants en situació irregular i l'establiment de nous copagaments farmacèutics amb la finalitat de garantir la sostenibilitat de la sanitat pública durant la crisi econòmica.

El PSOE sempre ha manifestat la intenció de derogar el reial decret de manera immediata i garantir la universalitat del Sistema Nacional de Salut, tal com va incloure en els seus programes electorals.

El PSOE també portava en el seu últim programa electoral la despenalització i la regulació de l'eutanàsia. Al maig va presentar al Congrés una proposició de llei per a crear una "prestació d'ajuda per a morir" que s'incloga en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut.

La falta de metges, sobretot a les zones rurals i en especialitats com pediatria, medicina familiar o psiquiatria, és una altra de les qüestions pendents de solucionar, i també la millora de les condicions laborals d'aquests professionals, que els ha portat a mobilitzar-se en diverses ocasions.