Broseta considera "indignant" el "nou relat" sobre ETA: "Una societat que oblida part de la seua història, té risc que es torne a reproduir"
El president de l'Associació d'Amics de la Fundació Manuel Broseta, Pablo Broseta, fill del catedràtic de Dret de la UV assassinat per la banda, qüestiona en 'Les notícies del matí' la concessió del tercer grau a etarres
De "colp a l'estat de dret i a la dignitat de les víctimes" ha qualificat este divendres la Fundació Broseta la concessió de tercer grau, a caps d'ETA com Txeroki o Soledad Iparragirre Anboto i més recentment, este mes d'abril, a Jon Bienzobas Arretxe, Karaka. Aconseguirà el règim de semillibertat mesos abans de complir els 30 anys de presó màxima efectiva que comporta la seua condemna, a 266 anys de presó, pels assassinats de l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Tomás y Valiente i de Rafael San Sebastián Flechoso, germà d'un directiu d'Iberduero.
El president de l'Associació d'Amics de la Fundació Manuel Broseta, Pablo Broseta, fill del catedràtic de Dret de la UV assassinat el 1992, ha afegit el terme "indignant" per a descriure la situació en una visita a Les notícies del matí. I emmarca el procés en presumptes concessions del govern espanyol als socis de coalició del País Basc per a assegurar la governabilitat. "Per qüestions estrictament polítiques hem d'articular determinades prebendes i beneficis penitenciaris que no se'ns ocorreria posar a pederastes, violadors o una tipologia d'assassí que no estiguera en un context polític", ha subratllat Broseta.
L'advocat ha denunciat un "nou relat" que veu ETA com una cosa passada [la banda terrorista va anunciar el 2018 la dissolució] quan els detinguts continuen tapant l'autoria de més de 400 dels 853 assassinats de la banda, inclòs el de Manuel Broseta. El fill ha recordat als micròfons d'À Punt que va rebutjar l'oferta de comunicar-se de l'etarra Urrusolo Sistiaga (que s'ha demostrat que no va ser l'autor material) després d'interpretar que buscava "fer punts" per a retallar la pena, reunint-se amb víctimes del terrorisme.
Actuem com si ETA no existira, perquè ha deixat de matar i és una etapa superada en este país. I no ho seria també la de Franco?
"Una societat que oblida una part de la història, té seriosos riscos que es torne a reproduir", ha advertit Broseta, que advertix de "l'oblit" entre les noves generacions i qüestiona el pes escàs d'ETA en l'educació obligatòria, —"dos pàgines, absolutament res"— enfront d'altres etapes de la història recent, com la guerra civil i el franquisme. "Això és el que parlava del relat. Actuem com si ETA no existira, perquè ha deixat de matar i és una etapa superada en este país. I no ho seria també la de Franco?" (...) deixar de costat una part de la història, com ha sigut durant 50 anys el terrorisme etarra, és eliminar una part de la nostra història fonamental", ha subratllat.
Cal recordar que el govern valencià ha anunciat que inclourà la història i crims de la banda terrorista ETA en el currículum d'Història de segon de batxillerat per al curs 2026-2027, segons va anunciar el conseller d'Educació, José Antonio Rovira.
