Bernabé apel·la al secret de la investigació sobre el crim del canonge: "El pròxim [capítol] potser el veurem en Netlifx"

La delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha apel·lat al secret de sumari per a evitar donar més detalls sobre la investigació en curs relativa a la mort violenta del canonge emèrit de la catedral de València, Alfonso López, de 85 anys. Bernabé ha demanat "deixar que la investigació seguisca el seu curs" i s'ha permés ironitzar amb el cas. "La delegació del govern i la Policia no tenim més informació a oferir. El pròxim [capítol] potser el veurem en Netflix", ha contestat a la insistència dels periodistes. 

Un jove està en presó provisional per la mort del religiós, el cadàver del qual el va localitzar al domicili el porter de la finca, amb signes de mort violenta per asfíxia. Segons els detalls de la investigació que s'han filtrat, el canonge presumptament captava joves vulnerables al carrer per a mantindre relacions sexuals a canvi de diners. Una de les últimes relacions, abans del crim, va ser amb un home amb discapacitat intel·lectual al qual hauria pagat un viatge a València des d'una altra comunitat autònoma.

L'home detingut, un dels que presumptament freqüentaven el domicili del religiós, portava el mòbil del canonge en el moment de l'arrest i acabava de pagar amb una targeta d'aquest en un comerç de València. El jutjat d'instrucció número 3 de València el situa com a principal sospitós de la causa, que està oberta per homicidi i estafa, i que continuarà el jutjat d'instrucció 19. La Fiscalia i la llavors acusació popular, exercida per l'Arquebisbat, havien sol·licitat la presó provisional per a l'arrestat a causa de la gravetat dels fets, les proves que obren en les actuacions i el risc de fugida tenint en compte la seua situació irregular.

Aquest dimecres, l'Arquebisbat de València va emetre un comunicat per a informar que "va advertir" fa dos anys al canonge emèrit després que els veïns de l'edifici, propietat de l'arxidiòcesi, presentaren "queixes verbals" sobre les persones que hi acudien, però precisava que les protestes "en cap cas van al·ludir a fets de la naturalesa [sexual] que es narren" en els mitjans de comunicació i que des de llavors "mai es va tornar a rebre cap mena de queixa". La institució assegura que va intentar personar-se en la causa com a acusació particular, però el jutjat ho va rebutjar en entendre que la personació correspon "únicament a la família directa", motiu pel qual finalment va desistir de la seua intenció.