Belén Hoyo avança una oposició "ferma i contundent" del PP enfront d'un govern que naix "viciat" i "enverinat"

Belén Hoyo, diputada del PP al Congrés per València, pronostica una legislatura "calenta" en l'àmbit polític i ha avisat que el seu partit farà una oposició "ferma i contundent" al govern de coalició PSOE-Sumar que presideix Pedro Sánchez per a tractar de parar "tots els despropòsits" que duen a terme. L'endemà de la primera reunió del Consell de Ministres i amb el nou executiu ja en marxa, la parlamentària ha advertit en una entrevista en Les notícies del matí que el PP, com a principal partit de l'oposició, no els ho posarà fàcil. "Ens oposarem a un govern que naix viciat i serà extrem", ha assegurat aquest dijous en declaracions a la ràdio d'À Punt.

Hoyo ha reiterat que la formació del nou executiu amb el suport parlamentari de les forces independentistes catalanes i els nacionalistes bascs és una traïció a la societat espanyola perquè "ataca l'estat de dret, la democràcia i la separació de poders". L'amnistia als encausats i condemnats pels fets vinculats amb el procés, requisit que exigiren Junts i Esquerra Republicana de Catalunya per a votar a favor de Sánchez en la investidura, ha estat en el centre de la diana per a la popular, que ha arremés contra la mesura de gràcia per considerar-la "un despropòsit" i una "vergonya". Ha assegurat, per això, que des del PP tractaran de frenar "amb totes les ferramentes i mitjans a l'abast" la llei presentada pel PSOE per a regular l'assumpte, que actualment està en tramitació parlamentària. "Sánchez pretén establir uns espanyols de primera i uns altres de segona. No ho consentirem", ha afirmat.

Lamentablement, estem en el principi de la pitjor legislatura de la democràcia, des del 78

Les polítiques del nou govern són extremistes i no seran bones per als ciutadans

La diputada al Congrés ha acusat el govern de Sánchez de plegar-se als "interessos particulars" i no al general de la societat espanyola. "Naix enverinat i poc podem esperar-ne", ha lamentat en els micròfons d'À Punt, des d'on també ha assenyalat que les polítiques que implementaran, derivades del pacte que va tancar el PSOE amb Sumar, són "extremistes" i no beneficiaran la ciutadania ni des del punt de vista social ni econòmic. En aquest sentit, s'ha mostrat convençuda que la coalició tractarà de mantindre's "com siga" en el poder, "encara que siga impossible traure iniciatives dins del Congrés" perquè "allà estarà el PP per a parar tots els despropòsits". "Lamentablement, estem en el principi d'una legislatura que es preveu la pitjor de la democràcia, des del 78", ha alertat.

Enfront de l'"extremisme" que atribueix al govern estatal, Hoyo ha reivindicat el "sentit d'estat del PP" i ha recordat que Alberto Núñez Feijóo, el líder nacional del partit, no va formar executiu perquè va negar-se a prometre coses als grups parlamentaris que no podien complir o a traspassar certes "línies roges". "Tenim uns límits molt marcats i mai vendríem Espanya ni atacaríem la democràcia per a seguir en el poder", ha manifestat la popular.

L'agenda valenciana a Gènova

Preguntada per l'agenda valenciana, la diputada del PP per València ha garantit que la direcció nacional del PP és sensible a les reivindicacions del territori i que Feijóo ja ha reconegut que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada d'Espanya. "Génova porta les reivindicacions valencianes. És molt conscient de la situació de la Comunitat Valenciana en el finançament, de la necessitat de canviar el model per a millorar-lo". Així, s'ha mostrat optimista perquè aquesta legislatura sí que es puga tancar un acord per a reformar el sistema i ha assegurat que la postura que defensarà el PP en aquest debat serà "la que necessitem tots els valencians".

Génova porta les reivindicacions valencianes i és molt conscient de l'infrafinançament

Finalment, Hoyo ha remarcat el "compromís" del PP amb el dret civil valencià i ha dit que les reivindicacions de l'Associació de Juristes Valencians són les seues. Tot i això, ha mostrat reserves sobre la possibilitat de reformar la Constitució espanyola per a recuperar el dret civil, perquè fer-ho en el context polític actual "comporta riscos que cal valorar". "Cal estudiar molt bé la via", ha apuntat.