Avançar eleccions: sí o no
La politòloga Andrea Kruithof analitza els escenaris polítics amb què es troba el president de la Generalitat.
El president de la Generalitat Ximo Puig esgota els terminis per a decidir si avança o no les eleccions autonòmiques per a fer-les coincidir amb les generals el 28 d'abril.
A hores d'ara Puig manté l'agenda i s'espera que comunique si farà ús de la competència que li atorga l'article 28 de l'Estatut, signa el decret de dissolució de les Corts i convoca eleccions. Abans hauria d'informar la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i convocar els membres de l'executiu a un ple extraordinari.
En aquesta reunió explicaria al Consell els motius de l'avançament i la decisió es prendria amb el vistiplau del membres del govern valencià.
La politòloga Andrea Kruithof assenyala que la balança es decantaria cap al sí després de l'enquesta d'intenció de vot del CIS que apunta un increment del vot socialista però també per "la por d'una segona convocatòria en que s'hauria de tindre en compte la volatilitat, la desmobilització i els pactes resultants d'una primera convocatòria".
Així i tot, Kruithof avisa que la decisió s'ha enterbolit aquest cap de setmana amb l'enquesta publicada per València Plaza en què assenyala que els socialistes obtindrien gran resultats però no garantirien que es revalidara el pacte del Botànic. "Això es el que podria fer que el president es qüestionara l'avançament electoral perquè afecta els seus socis de govern", explica la politòloga.
Si hi ha avançament, el rellotge electoral es posaria en marxa hui mateix. Després de la reunió del ple del Consell, Ximo Puig firmaria el decret que donaria per conclosa la legislatura que començà al juliol de 2015 i es dissoldrien les Corts. Entraria en vigor quan es publicara en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Tots els consellers i les conselleres i el president passarien a estar en funcions. També es paralitzaria l'activitat a les Corts i ja no hi hauria més plens a la cambra.
