Arabí: "La caiguda de Zaplana va ser com la caiguda de Lehman Brothers, una icona"

El periodista Francesc Arabí ha presentat en À Punt Notícies matí el seu llibre Ciudadano Zaplana, la construcción de un régimen corrupto, obra que fa una immersió en el subsòl de la política valenciana des de l'arribada del Partit Popular al govern. En les seues pàgines explica com van fallar tots els mecanismes de control perquè Zaplana i el zaplanisme es mantingueren tant de temps en el poder sense tindre problemes polítics i judicials.

Per al periodista la zaplanalogia és "una religió neopopulista" en el sentit d'intentar desideologitzar i utilitzar ítems identitaris, com el poder valencià o l'aigua i intentar construir un règim. "El zaplanisme és una manera d'exercir el poder sense molts escrúpols, és la religió dels apolítics i els mitjans van participar en això llevant conflictes de l'agenda", ha dit.

Entre les habilitats de l'expresident, ha destacat que va saber interpretar la democràcia mediàtica, i era conscient que, més important que produir, és vendre. "Tenia una obsessió mediàtica i també tenia una xequera pública per a comprar paraules i silencis, i amb bitllets anava tapant boques".

La relació amb Julio Iglesias

Sobre la relació de Zaplana amb el cantant, Arabí assenyala que l'expresident valencià i Julio Iglesias eren "dos triomfadors i seductors que es van complementar", als quals els agradaven els diners. El periodista explica que Zaplana, amb diners dels valencians, va fer de productor d'una gira internacional d'Iglesias, i ell "li va donar la publicitat que Zaplana volia" a Madrid quan la Comunitat Valenciana ja se li quedava xicoteta.

La detenció de Zaplana

Per a Arabí, quan l'exministre de Treball i expresident de la Generalitat va ser detingut pel cas Erial, "la caiguda de Zaplana va ser com la caiguda de Lehman Brothers, una icona". Sobre aquest cas, la justícia ha desestimat el recurs de la defensa de Zaplana per a anul·lar la testificació del seu testaferro, Fernando Belhot. Segons Arabí, "Belhot és un home clau, és una bala que té per a anul·lar el cas, i l'altra que té és intentar que s'invalide com a prova el guió del saqueig que apareix oblidat al pis de Zaplana". 

Uns altres noms que ixen en el relat són el de Juan Cotino, "que és clau", segons el periodista; Francisco Camps, "una seqüela de Zaplana"; i Rafael Blasco. "Si l'arquitecte era Zaplana, l'aparellador era Rafael Blasco", afirma. Finalment, Arabí ha destacat que aquest llibre és "un exercici d'autocrítica col·lectiva de per què ha passat això. Una autocrítica mediàtica i judicial".