Zaplana, primer any com a investigat

A les 8:10 hores del matí del 22 de maig del 2018 agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil detenien Eduardo Zaplana a l'eixida del seu domicili al centre de València. L'arrest de l'expresident de la Generalitat, exministre de Treball i, aleshores directiu de Telefónica, destapava l'anomenat cas Erial. 

Amb aquest nom s'ha batejat la investigació que el jutjat número 8 de València ha activat al voltant de Zaplana. Una presumpta trama que hauria permés el cobrament de 17 milions d'euros en comissions derivades de la concessió de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV) el 1997 i del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, que es va posar en marxa el 2003.

Aquest dimecres es compleix un any de l'arrest de l'expresident en el marc d'una instrucció judicial que, en realitat, havia començat molt abans, el 2015, com a derivada d'un altre cas: una investigació sobre el finançament il·legal del Partit Popular en el marc de l'operació Taula. Un dels documents confiscats a l'exgerent de l'empresa pública Imelsa i autoanomenat ionqui dels diners, Marcos Benavent, implicava Zaplana. 

Llibertat provisional 

Estirant el fil s'ha arribat a la situació actual. Zaplana es troba en llibertat provisional des del febrer, després de huit mesos i mig a la presó, dos dels quals els va passar a l'Hospital La Fe de València, per un empitjorament de l'estat de salut després d'una leucèmia. La jutgessa del cas i la Fiscalia només van accedir a l'alliberament després de localitzar i bloquejar 6,3 milions de les presumptes comissions de la trama a Suïssa. Temien la destrucció de proves. Acusen l'expresident dels delictes de suborn, blanqueig de capitals i malversació de fons públics. 

L'alçament del sumari ha revelat un entramat d'empreses per a desviar fons i cobrar comissions, amb societats a Andorra, l’Uruguai i Luxemburg vinculades a l’excap del Consell  i connexions, entre altres, amb la família de Juan Cotino. Els investigadors i el testimoni de l'advocada Beatriz Paesa apunten que l'exconseller, expresident de les Corts i exdirector de la Policia Nacional podria haver ajudat Zaplana duent 640.000 euros en efectiu a Luxemburg per a crear dues societats pantalla. 

Onze milions recuperats

La justícia ha recuperat 11 dels 17 milions presumptament desviats per la trama, en bona part gràcies a la col·laboració de l'advocat uruguaià Fernando Belhot. Aquest presumpte testaferro de Zaplana, que ha incriminat l'expresident amb el seu testimoni, ha tornat 5,7 milions dels comptes de Suïssa i es preveu que ingresse vora un milió més en breu. Belhot, la situació del qual ha passat d'investigat a testimoni, també s'ha mostrat disposat a ajudar a identificar els 3,3 milions en propietats de la trama.

El jutjat ha confiscat 2,3 milions més que l'excap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, va regularitzar a través de l'amnistia fiscal de l'exminitre d'Hisenda del PP Cristóbal Montoro. La instrucció el considera un dels principals testaferros de l'expresident, una categoria que estén a un altre dels investigats, l'exdirector de relacions institucionals de Terra Mítica Joaquín Barceló i a l'exdiputada del PP Elvira Suances. A més, s'han embargat multitud de bens per valor de dos milions en diversos municipis de la Marina. 

En la causa també figuren com a investigats l'expresident de la Generalitat José Luis Olivas, la dona de Zaplana, Rosa Barceló, la filla María i el seu marit, l'assessor fiscal de l'expresident, Francisco Grau Jornet, i l'exsecretària personal Mitsouko Henríquez, entre altres.