I ara què? Les dates per a la constitució dels ajuntaments i les noves Corts
En dues setmanes, el 17 de juny es formaran els ajuntaments i poc abans d'un mes, el pròxim 26 de juny, ho faran les noves Corts, que a mitjan juliol celebraran la sessió d'investidura
El canvi de color polític a les Corts i a molts dels ajuntaments valencians resultant de les eleccions del 28M se substanciarà en les pròximes setmanes. El poble ja ha parlat i, superat el cicle electoral, s'inicia una nova fase de pactes i negociacions, a fi d'assegurar les majories necessàries dins dels terminis marcats per a la constitució dels nous governs.
Les Corts es constituiran a partir del 26 de juny, un mes després del final de la campanya electoral. El procés ha de substanciar-se a tot estirar el dilluns 3 de juliol, quan expira el termini màxim de noranta dies que assenyala l'Estatut d'Autonomia per a activar el nou parlament autonòmic des de la fi del mandat anterior, el 4 d'abril.
Segons el reglament de la cambra, en els següents dotze dies els grups parlamentaris podran presentar les propostes de candidats a la mesa de les Corts. La nova presidència, després d'escoltar la junta de síndics, fixarà el candidat i la data del ple d'investidura entre els tres i els set dies següents. Serà a mitjan juliol, just quan comença la campanya de les generals, després de l'avançament electoral anunciat per Pedro Sánchez.
Carlos Mazón necessitarà la majoria absoluta de l'hemicicle valencià, cinquanta diputats, per a ser investit president, deu més dels que ha tret el Partit Popular. En cas contrari, la votació s'haurà de repetir 48 hores després, quan li farà falta només la majoria simple. En tots dos escenaris el líder popular depén dels vots de Vox per a convertir-se en el nou president dels valencians i les valencianes.
La data de constitució de la resta d'autonomies varia en funció de la normativa pròpia i els decrets de convocatòria d'eleccions publicats en el BOE. Els parlaments autonòmics escollits a les urnes el 28M es constituiran a partir del 13 de juny i fins a finals de mes. El més matiner serà l'assemblea de Madrid, que té sessió eixe mateix dia 13, seguit pel de la Regió de Múrcia (14), el parlament de Navarra (16), Castella-la Manxa, La Rioja i Cantàbria (22), Aragó (23) i Canàries (27).
El 17 de juny, la proclamació dels nous alcaldes i alcaldesses
Els temps són lleugerament més ràpids en l'àmbit local. Els 542 municipis valencians es constituiran i elegiran alcalde o alcaldessa el dissabte 17 de juny, després que les juntes electorals de zona proclamen les persones electes.
L'article 195.1 de la llei orgànica del Règim Electoral General (Loreg) estableix que "les corporacions municipals es constitueixen en sessió pública el vinté dia posterior a la celebració de les eleccions, llevat que s'haguera presentat recurs contenciós electoral contra la proclamació dels regidors electes, en el supòsit dels quals es constitueixen el quaranté dia posterior a les eleccions".
Aquest mateix dia, com determina l'article 196 de la Loreg, en la sessió de constitució de la corporació "es procedeix a l'elecció d'alcalde", siga en aconseguir algun dels candidats la majoria absoluta o, en cas contrari, en ser proclamat el regidor que encapçala la llista més votada. O, fins i tot, per sorteig, si hi ha empat en sufragis.
Els pactes de dreta seran necessaris per a governar els municipis valencians més poblats. De les tres capitals de província només a Alacant un candidat, Luis Barcala (PP) ha obtingut els suports per a manar en solitari. A València, María José Català necessitarà dels quatre regidors de Vox per a superar la suma de PSPV i Compromís. I a Castelló de la Plana, la situació és similar: l'esquerra suma dotze regidors, un més que el PP de Begoña Carrasco (PP), que haurà de negociar amb l'extrema dreta. En idèntica situació hi ha l'Ajuntament d'Elx: Pablo Ruz (PP) necessita suports de Vox per a superar, per un regidor, la suma del bloc progressista.
7 de juliol, data límit per a tancar les corporacions locals
Siga com siga, entre el 2 i el 5 de juny les juntes tancaran l'escrutini oficial dels resultats, a partir del qual s'obri un termini d'un dia per a presentar les reclamacions i d'un altre per a resoldre-les. Encara passarà una setmana més —entre els 6 i el 14 de juny— perquè les juntes de zona proclamen oficialment els representants municipals.
Aquesta notificació, també és susceptible de recurs en els tres dies següents, una possibilitat poc freqüent que, en cas de produir-se, dilata encara més els terminis, perquè requereix el pronunciament del Tribunal Superior de Justícia. Aquest hauria de produir-se no més tard del 3 de juliol, quan s'esgota el termini màxim de 37 dies des de la celebració dels comicis que marca la llei electoral.
En tot cas, la Junta Electoral Central haurà de publicar en el BOE els resultats de les eleccions no més enllà de quaranta dies després de la proclamació de les persones electes, perquè els ajuntaments puguen constituir-se a tot tardar el 7 de juliol.
