Cauen els decrets que preveien la pujada de les pensions, les ajudes al transport i l'impost a les energètiques

El PP, Vox i Junts han sumat els vots en el ple del Congrés per a rebutjar el decret llei òmnibus, que incloïa la revaloració de les pensions, la pròrroga de les ajudes al transport públic i la prohibició del tall de subministraments bàsics a persones vulnerable.

La resta de l'hemicicle ha votat a favor del decret, mentre que UPN s'hi ha abstingut, i l'exministre socialista integrat ara en el Grup Mixt, José Luis Ábalos, no ha acudit a les votacions. Amb 177 vots en contra per 171 a favor, el decret llei que va aprovar al desembre el govern espanyol i que ja estava en vigor ha quedat derogat, i amb ell totes les mesures, entre les quals també s'incloïen el bo social elèctric, l'escut antiopa o les ajudes per a la compra de vehicles elèctrics. A més, els vots del PP, Vox, Junts, el PNB i UPN també han permés derogar el decret per a establir un gravamen a les empreses energètiques el 2025.

Hores abans de la votació, Junts i el PP havien anunciat ja la seua intenció. "El que passe hui serà fruit de la negligència i la falta de seriositat del PSOE", ha criticat la portaveu de Junts en el Congrés, Míriam Nogueras, que també ha acusat el govern de "trilerisme, mentides, manipulacions, prepotència i incompliments".

Per la seua banda, fonts de la direcció nacional del PP han aclarit finalment el vot en contra, encara que la intenció dels populars és recuperar algunes de les mesures, com les relacionades amb els afectats per la dana i les que beneficien els que perceben l'ingrés mínim vital (IMV). En tot cas, el PP, ha afegit que impulsarà una proposició de llei per a garantir la revaloració de les pensions.

En públic l'executiu espanyol ha carregat les tintes contra el PP, però en privat fonts governamentals han expressat a l'agència Europa Press, el seu malestar i enuig amb Junts, ja que el seu vot en contra ha sigut decisiu per a impedir la convalidació del decret, fet que ha suposat una important derrota parlamentària del govern estatal en l'arrancada de 2025.

En els últims dies des de la Moncloa es parlava "d'avanços" en les converses i es mostraven convençuts que podien aconseguir els suports del partit liderat per Carles Puigdemont, però ni l'executiu ni PSOE han volgut confirmar si en les últimes dates s'ha produït alguna reunió entre partits a l'estranger —tal com va exigir Puigdemont— per a desbloquejar la votació, però sí que han reconegut contactes i converses que finalment no han desembocat en un acord.

Per la seua banda, des de Sumar i els seus partits aliats han carregat contra Junts per aliar-se amb PP i Vox per a tombar el decret. Diversos dirigents del partit admeten que la derrota parlamentària, sobretot en este decret que es confiava salvar, és dura per a l'executiu. Però adverteixen que també pot tornar-se en contra de Junts i del PP per la gran afectació que té a la ciutadania, ja que incloïa moltes mesures socials.

En este sentit, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha carregat sobretot contra el PP al qual ha acusat de "causar mal" als espanyols en impedir, amb el seu vot en contra, la revaloració de les pensions i la continuïtat de les ajudes al transport, entre altres mesures. En el cas de Junts ha sigut més cauta en recordar a la formació de Carles Puigdemont que forma part del bloc d'investidura i que cal "recobrar" la confiança amb el govern espanyol.

Sordo carrega contra Junts

Les primeres reaccions no s'han fet esperar. El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha carregat poc després contra Junts per la negativa a donar suport al decret òmnibus. "És lamentable l'actitud de partits com Junts, d'una irresponsabilitat manifesta, i que trobaran contundent resposta sindical en els pròxims mesos als carrers. No es pot tolerar el nivell de frivolitat amb la qual alguns partits assumeixen el moment polític que viu no Espanya ni Europa, sinó el món. Per si algú no se n'ha assabentat, els bàrbars estan a la porta de la muralla i ja està bé de frivolitzar amb mesures tan importants com la sostenibilitat del sistema públic de pensions", ha denunciat Sordo.

Per la seua banda, el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, ha dit que donar-li una "galtada al govern espanyol a la cara dels jubilats i pensionistes no té molt sentit" i que hi ha algunes qüestions que el Parlament ha d'aprovar. En declaracions als mitjans de comunicació, Álvarez ha reconegut que el moment polític que vivim "no és fàcil", però ha recordat que el dels pensionistes a l'hora d'anar a comprar tampoc, per això "seria bo" que els diputats i diputades tinguen en compte les seues necessitats. Pel que fa a l'acció del govern estatal, ha afirmat que podia haver portat el decret "un poc més negociat" a la votació.

Pel que fa a la patronal, el president de CEOE, Antonio Garamendi, ha criticat que l'executiu estatal haja introduït la revaloració de les pensions per a 2025 en el decret òmnibus. Afirma que no li agraden esta mena de decrets perquè creu que seria millor, "en comptes de ficar en un mateix decret moltes coses, anar modulant-lo per temes". Considera que si s'haguera tractat cada tema "igual" algunes propostes haurien eixit. "Crec que eixe és un poc el joc, per descomptat, que està en mans del govern, de l'oposició i de la classe política", ha exposat. D'igual manera, ha defensat que si els governs s'oblidaren de la fórmula de decret òmnibus, seria "més fàcil" per als espanyols i per a les empreses parlar d'"un tema o l'altre".

Decret defensat fins a l'extrem

D'altra banda, el Congrés també ha derogat un altre decret, el que contemplava establir un gravamen a les empreses del sector energètic el 2025. El PP, Vox, Junts, el PNB i UPN han sumat els vots per a derogar el text, mentre que la resta de la cambra ha votat a favor i Coalició Canària s'hi ha abstingut. De fet, en el debat de la iniciativa, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja assumia que el decret anava a caure, encara que al·legava que havia fet l'"humanament possible" per a intentar tirar avant la taxa.

El gravamen en qüestió suposava una taxa sobre les empreses energètiques que ja s'aplicava l'any passat i va recaptar uns 1.100 milions. Incloïa bonificacions per a les empreses que invertiren en activitats "essencials" per a la transició ecològica i la descarbonització i amb el compromís de convertir-lo en un impost que puguen gestionar les hisendes forals.