Antifrau adverteix de 772.000€ en sobresous no justificats als tinents d'alcalde de l'ajuntament de València

L'alcalde Joan Ribó assegura que l'informe no té en compte la reducció de sous al consistori en l'etapa investigada, la primera legislatura de Compromís

El ple de l'ajuntament de València en una imatge d'arxiu
El ple de l'Ajuntament de València en una imatge d'arxiu / Europa Press

L'Agència Valenciana Antifrau determina que no estan justificats els sobresous que van cobrar deu tinents d'alcalde del PSPV, Compromís i València en Comú en l'anterior mandat, del 2015 al 2019, a través d'un "complement d'especial responsabilitat" de 25.000 euros a l'any.

L'informe provisional de l'agència assenyala que "ni es van motivar ni es van detallar ni s'han acreditat les competències i responsabilitats especials" dels tinents d'alcalde de la legislatura anterior "que justificaren l'aplicació del complement", el muntant global del qual ascendeix a més de 772.000 euros.

L'Ajuntament de València, que té deu dies per a recórrer, treballa ja en les al·legacions. L'alcalde, Joan Ribó, assegura que el plantejament de compliment estricte de la llei, que fa antifrau, no té en compte la reducció de la dispersió de salaris que va fer el consistori. En aquest sentit, ha recordat que el sou de l'alcalde va baixar un 20% per a reduir la distància amb el dels regidors.

"Si l'objectiu és rebaixar els costos, doncs quan ho plantegem d'una forma global es veu que l'hem complit", ha dit Ribó, que ha avançat que entre les al·legacions s'evidenciarà la disminució dels salaris en última legislatura de Barberá en comparació amb la primera de Compromís.

Per la seua part, la popular María José Català, ha informat que el PP demanarà "arribar fins al final" en aquest assumpte i que "si s'han de tornar els diners, que es tornen, perquè són de tots els valencians".

Complements injustificats

L'informe d'Antifrau recorda que la Llei orgànica 2/2012 del 27 d'abril d'Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera introdueix límits retributius dels membres de les corporacions locals i limitació del nombre de càrrecs públics amb dedicació exclusiva. No obstant això, l'Ajuntament de València va justificar mantindre'ls "per a no perjudicar els membres de l'oposició" mantenint el règim de dedicació exclusiva.

Tanmateix, això va implicar, segons l'informe, que huit tinents d'alcaldia amb dedicació parcial del 75% compatibilitzaren les retribucions per aquesta dedicació amb el reconeixement d'un complement d'especial que compensava les seues retribucions al 100% de la dedicació exclusiva.

En la pràctica, l'Ajuntament va acabar retribuint 31 regidors del 2015 al 2019 amb dedicació exclusiva, tot i que el límit legal estava en 25 càrrecs.

L'informe també assenyala que no s'ha acreditat de quin servei va partir la iniciativa del complement d'especial responsabilitat ni per què es va quantificar en un 25% addicional, percentatge que equipara les retribucions amb el règim de regidors amb dedicació exclusiva. Adverteix, a més, que a aquests tinents d'alcalde no se'ls va aplicar la reducció proporcional al temps de dedicació que sí que s'aplicava als regidors amb dedicació parcial.

Antifrau també adverteix que tots els beneficiaris no complien els requisits per a la dedicació parcial, així com les limitacions de les retribucions vigents en funció de a dimensió del municipi, d'acord amb la Llei 22/2013 de pressupostos de l'Estat del 2014.

Finalment, Antifrau retrau que tampoc "no s'han explicat les causes que van portar a la modificació del règim de retribucions per als càrrecs electes per a la legislatura 2019-2023. "No queda justificada la implicació del principi de proporcionalitat entre la dedicació parcial i l'import que es percebia" i segons l'acord de la junta de govern del 18 de juliol del 2019, els regidors que prestaven els seus serveis amb una dedicació parcial al 75% percebien el 93,14% de les retribucions dels regidors amb dedicació exclusiva.

També et pot interessar