Ana Barceló presenta el nou pla integral de prevenció d'agressions en l'entorn sanitari
La consellera de Sanitat afirma que la prevenció és l'objectiu prioritari en la política de riscos laborals del seu departament.
La consellera de Sanitat vol reduir el nombre d'agressions que pateix el personal sanitari i ha presentat un nou pla integral de prevenció d'aquestes agressions per al període 2018-2021. L'any 2017 les agressions comptabilitzades van ser 442 en els centres sanitaris de la Comunitat Valenciana, de les quals el 79% van ser verbals.
Les agressions afecten tots els grups i categories professionals, encara que es pot apreciar una clara dimensió de gènere, ja que de les 53.000 persones que treballen a la xarxa pública sanitària valenciana, les dones representen el 74% de la plantilla. Així, el risc de sofrir una agressió és més gran entre les dones (9,1 agressions per cada 1.000 treballadores) que entre els homes (6,4 agressions per cada 1.000 treballadors). En el cas del personal facultatiu, per contra, les dones tenen quasi al doble de risc que els homes.
Quant a grups professionals, els zeladors són els que tenen la taxa més gran d'agressions. Per nivell assistencial, el risc de patir una agressió és 2,3 vegades més gran en atenció primària que en atenció especialitzada. En els centres de salut es produeixen més sovint en consulta (65%) i al mostrador (20%), mentre que en els hospitals són més freqüents en les sales d'hospitalització, en consulta i en urgències.
En el 56% dels casos l'agressor és un home i en el 16% dels casos la persona és reincident.
La consellera ha explicat que el nombre d'agressions registrades ha augmentat perquè existeix més conscienciació del personal sanitari sobre la importància de comunicar aquests fets, sobretot pel que fa a les agressions verbals, que s'han incrementat molt més que les agressions físiques en els últims anys.
Característiques del nou pla integral de prevenció d'agressions en l'entorn sanitari
Aquest pla, que s'ha consensuat amb les organitzacions sindicals, inclou un sistema d'alerta davant situacions de risc en l'assistència domiciliària amb possibilitat d'acompanyament per altra persona en els desplaçaments a zones conflictives. També protocols de coordinació per a protegir el personal subcontractat amb empreses de transport sanitari, ja que el treball nocturn i de carrer suposa un risc afegit. Establir circuits àgils de comunicació amb els interlocutors policials sanitaris és un altre dels seus objectius.
Així mateix, es preveu la instal·lació de polsadors portàtils d'alarma als centres on es registren més agressions i l'assistència jurídica a les víctimes.
Per tal d'evitar els riscos en aquells serveis on es genera més incertesa, com ara els serveis d'urgències, quiròfans i les UCI, es tractarà de reforçar la informació a pacients i familiars sobre el procés assistencial. Es destaca així la necessitat de sensibilitzar la població i promoure la confiança en la relació entre pacient i personal sanitari. Insistint en això, al pla l'acompanyarà una campanya informativa, amb el lema "Recuperem el respecte".