Albares aposta pel diàleg, però adverteix Rússia que "no es negocia sota amenaça"
El ministre d’Afers Estrangers diu que Espanya està "preparada per a qualsevol eventualitat" i apel·la a la unitat de tots els grups parlamentaris
El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha deixat clar aquest dimarts que el govern espanyol continua apostant per la via del diàleg per a resoldre l'actual crisi amb Rússia al voltant d'Ucraïna, si bé ha insistit que hi ha unes certes "línies roges" que no es poden acceptar i una és negociar "sota l'amenaça".
Albares ha comparegut d'urgència en la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés dels Diputats per a exposar la posició de l’executiu espanyol sobre la crisi i per a reclamar la "unitat" de tots els grups parlamentaris, igual com ja n'hi ha en el si de la UE i en l'OTAN. Aquesta posició –ha puntualitzat– es regeix "per quatre D: diplomàcia, desescalada, distensió i dissuasió".
A parer del ministre, el desplegament de més de 100.000 militars russos a la frontera amb Ucraïna "no es justifica per motius defensius", mentre que les demandes en matèria de seguretat formulades per Rússia no busquen sinó "aïllar Ucraïna d'Occident i bloquejar l'ampliació de l'OTAN", a més de tractar de recuperar l'antiga esfera d'influència soviètica.
"Tot això és inacceptable, viola la legalitat internacional i és una amenaça per a la pau", ha recalcat el ministre, per a qui el fet que es continue dialogant amb Rússia en diferents fòrums no deixa de ser una "bona notícia en si mateixa". A més, ha aprofitat per a reiterar a Moscou la crida al diàleg en pro d'aconseguir la pau, l'objectiu últim.
Les línies roges per al diàleg
Però el que Espanya, igual que la UE i l'OTAN, i també els Estats Units hagen apostat per la via del diàleg per a resoldre qualsevol preocupació que Rússia puga tindre respecte a l'arquitectura de seguretat europea no significa que no hi haja "línies roges" per a aquest diàleg, ha destacat el cap de la diplomàcia espanyola.
La primera –ha enunciat– és que Ucraïna és un país sobirà i consegüentment té dret a decidir lliurement si entra en determinades organitzacions internacionals. A més –ha afegit– "Rússia no pot pretendre que s’accepte la limitació de la sobirania dels estats de l'Europa Central i Oriental".
En tercer lloc –ha afegit en l'exposició–, "no es negocia sota l'amenaça". En el context actual, la presència de les tropes russes resulta "difícil d'interpretar" com una altra cosa diferent d'"un mitjà de pressió sobre Ucraïna".
Tant la UE com l'OTAN volen que "aquesta situació es normalitze mitjançant el diàleg" i en cap cas, ha asseverat, "es vol contribuir a l'escalada militar ni a donar excuses a uns altres perquè augmenten l'agressivitat". Així doncs, si l'escalada militar es produeix, "seria fruit d'una decisió que no prendran ni els estats europeus ni els aliats", els quals s'enfronten a una situació que no han buscat.