Xile vota en les eleccions presidencials més transcendents dels últims 30 anys

Xile acudeix aquest diumenge a les urnes en les eleccions presidencials més transcendentals dels últims trenta anys, on el relleu del conservador Sebastián Piñera enfronta l'exlíder estudiantil d'esquerra Gabriel Boric i l'ultradretà José Antonio Kast.

Segons les veus expertes, aquesta votació és les més determinant per al futur del país des del plebiscit de 1988 que va fer fora del poder Augusto Pinochet.

Més de quinze milions de persones estan cridades a acudir a algun dels 2.500 col·legis electorals, que estaran custodiats per les forces de seguretat, segons va explicar el ministre de l'Interior, Rodrigo Delgado.

Evitar l'abstencionisme

Les últimes enquestes donen a Boric com a guanyador de les eleccions amb un avantatge que se situa entre els 5 i els 14 punts, encara que els experts afirmen que el panorama és molt incert tenint en compte l'estret marge entre els dos candidats en la primera volta ―2 punts percentuals.

A això se suma que la participació de l'última votació va ser tan sols del 47% i que segons els últims pronòstics, difosos el passat 4 de desembre ―últim dia en què la llei permet publicar sondejos―, hi ha un gran percentatge d'indecisos.

D'acord amb l'enquestadora Cadem, una quarta part dels xilens del cens segueixen sense tindre clara la seua preferència o no acudiran a les urnes.

Dos models antagònics

El que va ser durant dècades el país més estable d'Amèrica Llatina tria entre dos candidats que porten sota el braç propostes més dràstiques que les dels grans blocs de centredreta i centreesquerra que es van repartir el poder des del retorn a la democràcia el 1990.

Diputat de 35 anys i líder d'una aliança entre el Front Ampli i el Partit Comunista, Gabriel Boric té un programa que apunta cap a un estat de benestar semblant a l'europeu, amb accent feminista i ecologista.

És el candidat dels "canvis profunds" en matèria de pensions, educació i salut, i representa la part de la societat xilena que va participar en les massives protestes per la igualtat de 2019, segons María Cristina Escudero, politòloga de la Universitat de Xile.

Jose Antonio Kast, catòlic fervent i líder de l'ultradretà Partit Republicà, és partidari de defensar el model actual amb lleus canvis, basat en el neoliberalisme instal·lat durant la dictadura militar (1973-1990).

Contrari al matrimoni igualitari, a l'avortament i defensor de cavar una rasa a la frontera per a evitar el pas de migrants,  Kast s'ha declarat fan de Jair Bolsonaro i Donald Trump.

Forma part d'un clan familiar que va tindre estrets llaços amb la dictadura de Pinochet i les seues promeses de "orde i seguretat" el van portar a ser el candidat més votat durant la primera volta al novembre, amb un 27,9% de suport.

Cosir les ferides de la crisi social

El pròxim president, que prendrà possessió el març de 2022 per un període de quatre anys, haurà de cosir les ferides que va deixar la crisi social de 2019, una ona de massives protestes per la igualtat que van deixar una trentena de morts i van desafiar el govern actual i les forces de seguretat.

També liderarà la implementació de les normes de la nova Constitució que va començar a redactar-se enguany i que podria entrar en vigor el 2022 en cas d'aprovar-se en un plebiscit.

Una altre dels reptes més urgents serà atendre les necessitats d'una classe treballadora ofegada econòmicament després de la pandèmia i a la qual se li acaben les ajudes socials, a més d'encarar una inflació no vista en dècades.