Els vikings arribaren al continent americà fa 1.000 anys

Una universitat neerlandesa ha demostrat la presència dels vikings al Canadà l'any 1021

Fotografia del vaixell Islendingur, que replica una embarcació vikinga, en arribar a la costa de L'Anse aux Meadows (Canadà)
Fotografia del vaixell Islendingur, que replica una embarcació vikinga en arribar a la costa de L'Anse aux Meadows (Canadà) / Reuters

Els vikings van recórrer grans distàncies en els seus emblemàtics vaixells, però la data en la qual van protagonitzar la seua primera aventura transatlàntica no era clara. Ara, un equip de científics de la Universitat de Groningen (Països Baixos) constata que aquests europeus ja estaven actius en el continent americà l'any 1021 i que Colom no va ser el primer europeu a arribar a Amèrica, segons expliquen en un treball publicat en la revista Nature.

Aquest equip d’investigació, encapçalat per Margot Kuitems, assegura que els vikings van recórrer grans distàncies; cap a l'oest, van establir assentaments a Islàndia, Groenlàndia i, finalment, una base a L'Anse aux Meadows, a Terranova (Canadà).

Unes conclusions a les quals han arribat gràcies a la datació per radiocarboni d'objectes de fusta descoberts en un jaciment arqueològic de Terranova, en el que podria ser el primer registre conegut d'éssers humans que van arribar d'Europa a Amèrica.

En concret han analitzat tres trossos de fusta de tres arbres diferents que procedeixen de contextos arqueològicament atribuïbles als vikings, perquè presenten clares evidències de tall i llescat amb fulles de metall, un material que no produïa la població indígena, segons el comunicat de la Universitat de Groningen.

Un fragment de fusta procedent de les capes nòrdiques de l’assentament viking de L’Anse aux Meadows
Un fragment de fusta procedent de les capes nòrdiques de l’assentament viking de L’Anse aux Meadows / Reuters

La data exacta, 1021, s’ha pogut determinar perquè l'any 992 hi va haver una enorme tempesta solar que va provocar un clar senyal de radiocarboni en els anells de l’any següent dels arbres de tot el planeta, segons ha afirmat Michael Dee, director de la investigació.

El nombre d'expedicions vikingues a Amèrica i la duració de l'estada sobre l'Atlàntic continuen sent desconegudes, però les dades actuals suggereixen que va ser curta i és probable que el llegat cultural i ecològic d'aquesta primera activitat europea a les Amèriques haja sigut reduït.

La presència anterior a 1021 és indemostrable

L'any 1021 és el més antic en què es pot demostrar científicament la presència europea a Amèrica, subratlla la universitat, per a la qual les dates anteriors de la presència vikinga al continent s'han basat en gran mesura en les sagues islandeses, que van començar com a històries orals i només es van escriure segles després dels esdeveniments que descriuen.

Encara que contradictòries i a vegades fantasioses, les sagues també suggereixen que hi va haver trobades, tant violentes com amistoses, entre els europeus i els indígenes de la regió, però s'han trobat poques proves arqueològiques que confirmen aquests intercanvis, apunta la universitat.

També et pot interessar