Trump: "Farem alguna cosa amb Groenlàndia, els agrade o no"

Donald Trump ha tornat a insistir que vol controlar Groenlàndia per raons de seguretat, en concret, "per a evitar que Rússia o la Xina l'ocupen". El president dels Estats Units assegura que preferiria arribar a un acord, però, “si no és a les bones”, ha dit, prendran l’illa “a les males”. 

L'administració de Trump reconeix que contemplen totes les opcions, incloent-hi la de comprar el territori o prendre'l per la força. Afirma que l’illa està envoltada de destructors russos i xinesos, i que hi ha “submarins russos pertot arreu".

També ha qüestionat la sobirania de Dinamarca sobre Groenlàndia en afirmar que "el fet que desembarcaren allí amb un vaixell fa 500 anys no significa que siguen amos d'eixa terra".

El preu de perdre un territori amb alt valor estratègic 

Groenlàndia està estratègicament situada entre Europa i l'Amèrica del Nord, de manera que representa un lloc crucial per al sistema de defensa antimíssils balístics dels Estats Units. El preu per a Dinamarca de desprendre’s del gegant insular és perdre la rellevància geopolítica en el territori àrtic.

El que està en joc va més enllà dels interessos nacionals d’este país nòrdic. Els aliats europeus han fet costat a Dinamarca no sols per solidaritat, sinó perquè cedir Groenlàndia establiria un precedent perillós que podria induir altres potències a reclamar territoris contra nacions més xicotetes, alterant així l'ordre mundial posterior al 1945.

Albares defén que és el moment d’avançar cap a un exèrcit europeu

El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, reconeix que amb les amenaces de Trump sobre Groenlàndia assistim, "sens dubte", a "un intent de canvi de les regles de l'ordre internacional". En este sentit, creu que Europa ha d'integrar la seua indústria de defensa per a comptar amb mitjans propis de dissuasió "sense dependre de tercers", i fins i tot "avançar cap a un exèrcit europeu".

El dilema de Dinamarca: defensar un territori que reclama la independència

Tanmateix, l’onada de solidaritat europea conviu amb una realitat incòmoda: Dinamarca està reunint suport per a protegir un territori la població del qual desitja la independència, i on el principal partit de l'oposició ha manifestat la intenció d’ignorar Copenhaguen i negociar directament amb Washington.

"Dinamarca corre el risc d'esgotar el seu capital polític en matèria exterior per a mantindre Groenlàndia, per a després comprovar com se li escapa de les mans", afirma Mikkel Vedby Rasmussen, professor de ciències polítiques de la Universitat de Copenhaguen.

Durant la guerra freda, la ubicació estratègica de Groenlàndia va atorgar a Dinamarca una influència descomunal sobre Washington i li va permetre mantindre una despesa en defensa inferior al que s'esperaria d'un aliat de l'OTAN.

Este fet es va conéixer com "la carta de Groenlàndia", segons un informe del 2017 del Centre d'Estudis Militars de la Universitat de Copenhaguen.

Amb tot, les aspiracions d'autodeterminació de Groenlàndia s'han gestat gradualment des que l'antiga colònia va obtindre més autonomia i el seu propi parlament en el 1979. Un acord del 2009 va reconéixer explícitament el dret dels groenlandesos a la independència si així ho desitgen.

Tots els partits groenlandesos afirmen que volen la independència, però diferixen en com i quan aconseguir-la.

El debat de l’escissió no és alié a Dinamarca, que atorga una subvenció global anual d'aproximadament 575 milions d’euros a l'economia de Groenlàndia —prop de l'estancament— amb un creixement del PIB de només el 0,2 % en el 2025.

La pressió de Trump ha accelerat un cronograma que ja estava en marxa, la qual cosa ha obligat Copenhaguen a invertir capital polític i recursos financers en una relació amb un desenllaç cada vegada més incert.

Els polítics groenlandesos fan front comú contra les amenaces

Els líders polítics del territori autònom danés han publicat este dissabte un comunicat conjunt que rebutja les contínues amenaces de Trump. 

"No volem ser estatunidencs, no volem ser danesos, volem ser groenlandesos", han assenyalat els líders dels cinc partits groenlandesos en un comunicat, inclòs el líder del Naleraq —segona força en el Parlament— i la que més comprensiva s'ha mostrat amb els Estats Units, Pele Broberg.