Trump busca fórmules per a comprar Groenlàndia, després de coquetejar amb una invasió armada
El secretari d'Estat, Marco Rubio, ha informat a uns congressistes que els assessors del president dels EUA estan buscant la via per a adquirir el territori, que la Casa Blanca situa com una "prioritat de seguretat nacional"
El president dels Estats Units, Donald Trump, vol comprar Groenlàndia. Els seus assessors preparen un pla per a trobar la via d'adquirir el territori, segons ha confirmat el secretari d'Estat, Marco Rubio a un grup de legisladors, d'acord amb mitjans estatunidencs. La informació l'hauria traslladada dilluns, durant una sessió informativa amb congressistes dels principals comités de les Forces Armades i de Política Exterior, per a informar de l'atac a Veneçuela i el segrest del president Nicolás Maduro.
Des de l'inici del seu mandat en 2025, Trump ha anticipat en diferents ocasions la possibilitat de prendre el control de l'illa. La controvèrsia va prendre força esta setmana després de la intervenció militar a Caracas, quan en el curs d'una entrevista un dels principals assessors de Trump, Stephen Miller, va suggerir la possibilitat d'incorporar el territori per la força.
En la matinada de dimarts, la Casa Blanca ha afirmat que el president estatunidenc, Donald Trump, i el seu gabinet estan estudiant "diverses opcions" per a prendre el control de Groenlàndia i que això inclou "l'ús de les Forces Armades estatunidenques". "El president Trump ha deixat clar que l'adquisició de Groenlàndia és una prioritat de seguretat nacional per als Estats Units i que és vital per a dissuadir als nostres adversaris a la regió àrtica", va explicar en un comunicat remés a la cadena CNBC i altres mitjans la portaveu del govern, Karoline Leavitt.
Groenlàndia, una extensa superfície poc poblada que administra Dinamarca, ha rebutjat de pla la idea de formar part dels Estats Units. Líders europeus —inclosos els de França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Espanya i el Regne Unit— han donat suport a Copenhaguen, asseverant que l'illa "pertany al seu poble" i que només este i Dinamarca poden decidir el seu futur.
Dinamarca assegura que seria el final de l'OTAN
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va advertir que qualsevol atac estatunidenc contra Groenlàndia podria significar la fi de l'OTAN, i tant autoritats daneses com groenlandeses han reclamat respecte per la sobirania i el dret internacional davant les insinuacions de Trump que els Estats Units "necessita" el territori per raons de seguretat.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir després de participar en la reunió de la Coalició de Voluntaris per Ucraïna que Espanya no admetrà que "s'amenace la integritat territorial" d'un Estat europeu. "Espanya no serà còmplice de tal atropellament", va afirmar Sánchez. "No podem acceptar-ho, no ho farem com a país, com a govern", va afirmar.
Groenlàndia té una població d'uns 57.000 habitants en 2,1 milions de quilòmetres quadrats i depén dels ingressos de la pesca i de l'ajuda econòmica anual de Dinamarca, que cobrix la meitat del seu pressupost.
