Espanya i altres potències europees fan front comú en defensa de Groenlàndia després de l'amenaça de Trump
Els socis de la UE tanquen files des d'una cimera sobre Ucraïna a París amb una declaració molt contundent en què insistixen que la seguretat de l'Àrtic és "una prioritat" per a Europa
El govern espanyol, amb els d'Alemanya, França, Itàlia, Polònia i el Regne Unit han expressat este dimarts suport ferm a Dinamarca i han defensat la sobirania d'este país sobre Groenlàndia en una declaració conjunta en la qual qualifiquen la seguretat de l'Àrtic com "una prioritat" per a Europa. L'escrit s'ha fet públic en plena espiral d'amenaces per part de Donald Trump i els Estats Units d'annexionar-se esta illa àrtica per motius de seguretat nacional, i tres dies després de l'atac a Veneçuela botant-se la legalitat internacional.
"Groenlàndia pertany al seu poble. Correspon únicament a Dinamarca i a Groenlàndia decidir sobre els assumptes que concernixen Dinamarca i Groenlàndia", es llig en la declaració, molt contundent. A més de la pròpia governant danesa, Mette Frederiksen, i l'espanyol Pedro Sánchez, firmen el president francés, Emmanuel Macron; el canceller d'Alemanya, Friedrich Merz; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni; i els homòlegs polonés, Donald Tusk; i el britànic, Keir Starmer. Una vegada feta pública s'hi han sumat altres països, com Portugal i els Països Baixos.
De fet, els líders de les grans potències europees s'han citat este dimarts a París en una cimera per a parlar sobre Ucraïna, però han aprofitat la trobada per a tancar files amb Dinamarca i Groenlàndia després de diverses afirmacions de l'administració Trump que han encés les alarmes al país sobirà i també a la Unió Europea i l'OTAN. "El respecte a la sobirania dels països és essencial per a la pau. Eixa va ser la lliçó més gran que ens va llegar el segle XX. No ho oblidem", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un missatge en la xarxa social X en el qual ha adjuntat el document.
L'enclavament cobejat pels nord-americans, un territori autònom que pertany a Dinamarca i que forma part de l'OTAN, és l'illa més gran del món. Els Estats Units justifiquen les aspiracions de control basant-se en raons de seguretat nacional, però diverses veus expertes i analistes avisen sobre la importància dels recursos naturals que posseïx. A més de ser rica en minerals, el desgel polar està obrint noves rutes marítimes a l'Àrtic, controlades per Dinamarca des de segle XIII.
Així mateix, els socis recorden que també l'OTAN "ha deixat clar que la regió àrtica és una prioritat i els aliats europeus estan intensificant els seus esforços". "Nosaltres i molts altres aliats hem augmentat la nostra presència, activitats i inversions per a mantindre l'Àrtic segur i dissuadir els adversaris. El Regne de Dinamarca —inclosa Groenlàndia— forma part de l'OTAN", asseveren.
Els set països han considerat que "la seguretat a l'Àrtic ha d'aconseguir-se, per tant, de manera col·lectiva, en coordinació amb els aliats de l'OTAN, inclosos els Estats Units, respectant els principis de la Carta de les Nacions Unides". Entre estos principis, citen "la sobirania, la integritat territorial i la inviolabilitat de les fronteres". "Estos són principis universals i no deixarem de defensar-los", avisen. En este sentit els signants reconeixen que els Estats Units "són un soci essencial en esta obstinació, com a aliat de l'OTAN" i per l'acord de defensa entre Washington i Copenhaguen del 1951.
La Comissió Europea ha donat suport a Dinamarca i Groenlàndia davant de les pretensions de Trump mentre que el president del govern autònom de l'illa, Jens-Frederik Nielsen, ha advocat per evitar el "pànic" i estrényer la col·laboració amb els Estats Units.
