La primera ministra danesa diu que "tot s'acabarà" si els Estats Units ataquen Groenlàndia
Dinamarca rep un ampli suport europeu després de les noves amenaces de Trump
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha afirmat este dilluns que "tot s'acabarà" si Washington ataca Groenlàndia, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, reiterara les seues amenaces per a prendre el control de l'illa àrtica.
"Si un país de l'OTAN ataca un altre país de l'OTAN, tot s'acabarà. Inclosa la nostra OTAN i, en conseqüència, la seguretat que ha proporcionat des de la fi de la Segona Guerra Mundial", ha dit la mandatària danesa en una entrevista amb la cadena TV2.
Frederiksen ha reiterat la seua expectativa que tots —i en particular els aliats de Dinamarca— respecten les fronteres existents i ha subratllat que no es tolerarien amenaces per part de Washington.
"No acceptarem una situació en la qual Groenlàndia i nosaltres siguem amenaçats d'esta manera", ha remarcat.
La primera ministra ha indicat que es pren seriosament les intencions de Trump, però que fa tots els possibles perquè tot acabe bé. "Crec en la democràcia i en l'orde internacional basat en normes", ha subratllat.
Frederiksen ha declarat en este sentit que no està "nerviosa", però que tampoc és "ingènua" respecte a la possibilitat que Washington actue per a imposar els seus interessos.
A més, ha subratllat una vegada més que no és cert que Dinamarca no estiga fent prou per la seguretat a l'Àrtic, un fi al qual s'han destinat quasi 90.000 milions de corones daneses (12.050 milions d'euros).
Per la seua banda, el president autonòmic groenlandés, Jens-Frederik Nielsen, ha recordat també en les seues xarxes socials que les relacions entre països i pobles es construïxen des del "respecte" i basant-se en el dret internacional, i no en gestos simbòlics "que ignoren el nostre estatus i els nostres drets".
Trump va insistir ahir en dos ocasions en la necessitat de controlar esta illa àrtica per qüestions de seguretat, primer en una entrevista amb The Atlantic i, després, a bord de l'Air Force One de retorn a Washington.
"No vull parlar de Groenlàndia. Parlem de Veneçuela, Rússia, Ucraïna... Ens preocuparem per Groenlàndia en dos mesos. Parlem de Groenlàndia en vint dies", va dir inicialment en l'avió presidencial Trump, per a després ressaltar el seu valor estratègic.
El president estatunidenc va assegurar que Groenlàndia està envoltada de vaixells russos i xinesos "pertot arreu" i que Dinamarca "no serà capaç" de garantir la seua seguretat.
Suport de la Comissió Europea i d'altres governs europeus
La Comissió Europea (CE) i diversos caps de govern d'Europa han mostrat hui el seu suport a Dinamarca davant de les amenaces del president estatunidenc. "La Unió Europea (UE) continuarà defenent els principis de la sobirania nacional, la integritat territorial i la inviolabilitat de les fronteres", ha dit la portaveu comunitària Anitta Hipper en la roda de premsa diària de la CE.
"Groenlàndia i el regne de Dinamarca han de decidir el futur de Groenlàndia, i només Groenlàndia i el regne de Dinamarca", ha afirmat per la seua banda el primer ministre britànic, Keir Starmer.
Similars mostres de suport han arribat també des de Madrid, Berlín i París, així com dels veïns nòrdics.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha ratificat la "plena solidaritat" amb Dinamarca i Groenlàndia i ha afirmat que "d'Ucraïna a Gaza, passant per Veneçuela", el respecte a la sobirania i a la integritat territorial dels estats és "innegociable".
El ministre d'Afers Estrangers alemany, Johann Wadephul, ha recordat que Groenlàndia, com a part de Dinamarca, hauria de ser defesa com a territori de l'OTAN davant de qualsevol amenaça.
"Atés que Dinamarca pertany a l'OTAN, Groenlàndia també haurà de ser defesa per l'OTAN", ha dit Wadephul en una roda de premsa a Vílnius, la capital lituana, al costat del seu homòleg lituà, Kęstutis Budrys.
El portaveu del Ministeri francés d'Exteriors, Pascal Confavreux, ha ressaltat que Groenlàndia pertany als groenlandesos i als danesos i que les fronteres "no poden modificar-se per la força o per l'amenaça de l'ús de la força".
"Només Dinamarca i Groenlàndia tenen dret a decidir sobre les qüestions que tracten de Dinamarca i Groenlàndia. Suècia fa costat completament al nostre veí", ha escrit en el seu compte d'X el primer ministre suec, Ulf Kristersson, i el seu homòleg noruec, Jonas Gahr Støre, s'ha manifestat en termes semblants.
