Cinc anys de règim talibà: les dones afganeses, expulsades de la vida pública

Cinc anys després del retorn dels talibans al poder a l’Afganistan, les dones continuen sotmeses a greus restriccions que les han expulsades de bona part de la vida pública. Coincidint amb l’aniversari, la cúpula del règim ha celebrat este dissabte a Kabul un acte multitudinari per a reivindicar els cinc anys de mandat i demanar a la comunitat internacional que coopere amb l’Emirat Islàmic de l’Afganistan.

Més d’un miler de persones han assistit a la cerimònia, amb la presència de representants diplomàtics estrangers i alts càrrecs talibans, entre ells el viceprimer ministre i el ministre d’Exteriors, Amir Khan Muttaqi. Durant l’acte, els dirigents han defensat la necessitat d’obrir-se al món. Muttaqi ha demanat als països que encara no mantenen relacions amb el règim que "reconsideren les seues polítiques i avancen cap a una política de cooperació".

Per a Jamila Hussam, refugiada afganesa resident a la Comunitat Valenciana, l’aniversari del retorn dels talibans continua sent dolorós. "Quan parlem de fa cinc anys és molt dolorós. Era un dia normal, jo treballava com a periodista en una oficina", recorda en declaracions a À Punt. Aquell 15 d’agost de 2021, mentre intentava comprar bitllets d’avió per a eixir del país, va comprovar que ja no n’hi havia.

Jamila i els seus fills van aconseguir arribar a Espanya, però van deixar arrere la família, els amics i la vida que havien construït a l’Afganistan. La seua filla Mitra explica que manté el contacte amb amigues que continuen al país i que la situació per a elles és cada vegada més restrictiva. "Les volen obligar a casar-se, no poden eixir soles, no poden estudiar, no tenen dret", relata.

El règim talibà ha prohibit a les dones accedir a l’educació secundària i superior i ha restringit la seua participació en el mercat laboral i la seua presència en l’espai públic. L’Afganistan és actualment l’únic país del món on les xiquetes no poden continuar estudiant més enllà de l’educació primària. Així, el 90% de les xiquetes que ara tenen deu anys no saben llegir.

Jamila descriu les restriccions com una forma de presó. "La presó és millor. En la presó tens dret a la salut, a estudiar... No oblideu, per favor, les dones afganeses amb esta mala presó", afirma.

Les Nacions Unides han qualificat el sistema imposat pels talibans "d’apartheid de gènere" i l’han considerat un crim contra la humanitat. Les restriccions afecten diversos àmbits de la vida de les dones i les xiquetes i han convertit l’Afganistan en un dels països amb més limitacions legals i socials per raó de sexe.

Mentrestant, en l’acte celebrat a Kabul, els dirigents talibans han reivindicat els cinc anys de govern com una victòria davant de la intervenció estrangera. El ministre d’Afers Religiosos, Noor Mohammad Saqib, ha justificat el conflicte iniciat el 2001 com una resposta a l’intent dels Estats Units i l’OTAN d’imposar un sistema occidental i no islàmic.

El règim també ha advertit altres països que no permetrà que el territori afganés siga utilitzat per a amenaçar cap altre estat. Fora de l’auditori Loya Jirga, les celebracions han continuat als carrers amb vehicles que portaven la bandera blanca talibana.

Cinc anys després de la retirada de les tropes estatunidenques, la celebració oficial contrasta amb la situació de les dones afganeses.