La via de la diplomàcia es manté oberta després de negociacions entre els EUA i l'Iran

L'Iran i els Estats Units mantingueren este dimarts unes breus negociacions, això sí, sense parlar directament, sinó que intercanviaren missatges a través d'Oman, país mediador, i després de les quals la via diplomàtica es manté oberta en la recerca d'un acord sobre el programa nuclear iranià.

En acabar la trobada, el ministre d'Exteriors de l'Iran, Abbas Araghchi, declarà que s'havia aconseguit "un bon progrés respecte a la sessió anterior de fa vint dies". En esta ocasió l'ambient fou "més constructiu" i fins i tot es referí a avanços sobre "una sèrie de principis rectors", segons els quals es redactarà un possible esborrany d'acord.

"Tenim una decisió més clara sobre quines accions s'han de prendre", declarà, sense oferir detalls del que s'havia conversat.

Més optimisme encara mostrà el ministre d'Afers Estrangers d'Oman, Badr bin Hamad al Busaidi, que feu de mediador i qui parlà de "bons avanços" en la identificació d'"objectius comuns" i de "qüestions tècniques rellevants".

A través d'una declaració per xarxes socials, el ministre omanita també va mencionar els esforços que es feren per a definir els principis a què fa referència el seu homòleg iranià, aclarint sempre que queda molt camí per recórrer i que hi haurà una altra reunió pròximament.

La figura del director general de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, va prendre rellevància en esta segona ronda de les negociacions, que es van reprendre després dels atacs dels Estats Units contra tres instal·lacions nuclears iranianes el juny passat, en una operació conjunta amb Israel.

Grossi, qui és candidat a ser secretari general de l'ONU, es va reunir dilluns amb Araghchi, i hui mateix ho ha fet amb la delegació estatunidenca, que han liderat l'enviat especial de la Casa Blanca, Steve Witkoff; i Jared Kushner, gendre del president Donald Trump.

En una compareixença hores després en la Conferència de Desarmament de l'ONU, reunida en la seu europea de l'organització a Ginebra, Araqchí va oferir algunes claus del que s'havia abordat amb Grossi quan, després de denunciar els atacs estatunidencs de mitjan 2025, va dir que en l'actualitat "no existixen modalitats" que facen possible la inspecció de les instal·lacions afectades per part de l'OIEA.

"Estes instal·lacions requerixen un marc acordat mútuament entre l'Iran i l'agència. Això és una cosa en què estem treballant", va revelar el ministre en aquell moment i va mostrar la disposició de l'Iran a respondre a algunes de les exigències dels Estats Units.

Tot i que no se sap amb certesa en quines condicions s'està en eixes plantes, informes d'organismes internacionals apunten que van patir danys significatius.

No obstant això, durant la jornada també hi hagué missatges durs –implícits i explícits– de l'Iran respecte als Estats Units, a la seua manera de negociar i a les seues exigències, alhora que li recomanà actuar amb prudència en relació amb les seues amenaces d'atacar militarment si el règim iranià no es plega a les seues exigències.

A este respecte, Araqchí digué a l'ONU que en cas que els EUA l'agredisquen, la seua resposta "no es limitarà a les seues fronteres", mentre que des de Teheran s'anunciava el tancament durant diverses hores per a maniobres navals de parts de l'estret d'Ormuz, una via marítima molt important geopolíticament i comercialment.

Trump ha manifestat el seu interés per resoldre la qüestió nuclear iraniana –després d'assenyalar que estaria involucrat a distància en les negociacions de hui–, en particular després de la violenta repressió armada de les manifestacions multitudinàries que tingueren lloc en les primeres setmanes d'enguany a l'Iran i en les quals moriren milers de persones.

Els Estats Units, juntament amb els altres quatre països del Consell de Seguretat de l'ONU, més Alemanya, arribà el 2015 a un acord sobre el programa nuclear iranià, el qual establia mesures per a garantir que s'adequara únicament a fins civils a canvi de l'alleujament de sancions, però Trump retirà el seu país d'este el 2018, durant el seu primer mandat.