Una onada de violència a Haití força el primer ministre a dimitir

Després de dues setmanes de disturbis molt greus a Haití el primer ministre, Ariel Henry, ha dit que abandonarà el càrrec una vegada s'establisca "un consell presidencial de transició" que pilote el país a noves eleccions, segons ha anunciat el president rotatori de la Comunitat del Carib (Caricom) i líder de la República de Guyana, Irfaan Ali.

La dimissió d'Henry era una exigència de les principals bandes criminals que actuen a Haití. El país, immers en una crisi humanitària perpètua, és víctima aquests dies d'una revolta violenta instigada per aquests grups armats que ha sembrat els carres de mort, saqueigs i escassetat. El líder, Jimmy Chérizier, havia arribat a amenaçar tots els hotels on puguen amagar-se membres del govern i ha recordat que el seu moviment és una revolució sagnant.

Ariel Henry va convertir-se en primer ministre el 2022, després de l'assassinat del president Jovenel Moïse el juliol de l'any anterior. La responsabilitat era provisional, ja que el febrer del 2024 s'havien d'haver celebrat les eleccions. Però va ajornar-les al 2025 amb l'argument que no es donaven al país condicions de seguretat suficients. L'escalada de violència de les últimes setmanes, en què hi ha hagut motins a les presons i s'han fugat vora 3.600 reus, l'havien obligat a exiliar-se a Puerto Rico. Des d'allà afrontava les pressions creixents perquè renunciara.

Ara s'ha compromés a dimitir, pressionat pels països caribenys veïns i també pels Estats Units, França i l'ONU. L'eixida d'Henry del poder és el preu que han fixat les bandes criminals que han instigat el país en les dues últimes setmanes a canvi de parar la violència. La decisió s'ha pres en una cimera extraordinària de la comunitat del Carib celebrada a Jamaica amb representants internacionals, a la qual no ha assistit el principal al·ludit. El dirigent de torn del Caricom, acompanyat per altres caps de govern dels països membres de l'entitat, ha explicat en una roda de premsa des de Kingston que s'ha acordat "la creació d'un consell presidencial de transició format per set membres amb dret a vot i dos observadors".

"Ens complau anunciar el compromís amb un acord de governança de transició que aplane el camí per a una transició pacífica del poder, la continuïtat de la governança, un pla d'acció per a la seguretat a curt termini i la ruta cap a unes eleccions lliures i justes", ha declarat Irfaan Ali.

Per a ajudar a la recuperació d'Haití, els Estats Units s'han compromés a aportar cent milions de dòlars addicionals, mentre Kenya manté el compromís d'enviar un miler de policies que formaran el principal contingent d'una nova missió multinacional de seguretat al país caribeny.