Una onada inèdita de violència recorre l'Equador amb almenys huit morts i setanta detinguts
El president Noboa declara l'estat de guerra i ordena a l'exèrcit perseguir els grups de crim organitzat
L'Equador viu una escalada de violència sense precedents. El terror ha esclatat aquest dimarts amb atacs simultanis en diverses ciutats del país que han deixat almenys huit morts i setanta persones detingudes. El president de la República, Daniel Noboa, ha declarat l'existència d'un "conflicte armat intern", cosa que implica el desplegament immediat i la intervenció de les forces de seguretat i l'exèrcit contra el crim organitzat.
L'acció més greu i cridanera s'ha viscut en la televisió pública de Guayaquil, TC Televisión, presa temporalment per un grup armat que ha irromput per la força als estudis. Una dotzena de persones encaputxades ha agafat com a ostatges els periodistes i tècnics que en aquell moment contaven les notícies des del plató. Durant vora mitja hora i en directe, tot el país ha vist com els presoners reclamaven que no els feren mal. S'han arribat a sentir trets i després s'ha tallat el senyal. La policia ha informat, poc més tard, que ha detingut aquest grup de delinqüència organitzada conformat per tretze individus.
L'onada d'atemptats que recorre des de fa tres dies l'Equador s'ha agreujat en les últimes hores i ha sumit el país en una crisi de seguretat pública molt greu, amb Guayaquil —la ciutat més poblada— com a epicentre. Hi ha hagut motins en diverses presons, des d'on interns han difós vídeos que mostren com els guàrdies, amenaçats a punta de pistola, preguen per la seua vida. Diversos grups armats han eixit al carrer en diferents punts del país i han sembrat el pànic entre la ciutadania. Els automòbils incendiats s'han convertit en una estampa habitual i s'han repetit les amenaces a universitats, institucions de l'Estat i comerços.
El primer balanç de la policia, difós aquest dimecres, eleva a una setantena les persones detingudes per atemptats i "actes terroristes" en operatius desenvolupats en diferents parts de l'Equador.
Malgrat la gravetat dels esdeveniments, Noboa —qui va arribar al càrrec fa sols dos mesos— no ha aparegut en públic des de la difusió en xarxes socials dilluns a la nit d'un vídeo amb la declaració de l'estat d'excepció i el toc de queda durant seixanta dies, després d'una sèrie de motins en sis presons de l'Equador. Aquesta ha sigut, precisament, la metxa que ha escampat la revolta en els establiments penitenciaris, coincidint també amb la fuga del narcotraficant més poderós del país, Adolfo Macías —àlies Fito—.
El mandatari equatorià ha decidit respondre amb contundència a l'esclat violent i ha decretat l'estat de guerra. Aquest pas, en la pràctica, autoritza l'exèrcit a lluitar contra el crim organitzat, segons ha explicat el cap de les forces armades. Noboa ha declarat 22 grups de delinqüència com a terroristes i ha donat l'ordre d'executar operacions militars per a neutralitzar-los. En el decret promulgat aquest dimarts se cita expressament les bandes organitzades que han sembrat el terror al país, com Los Lobos, Los Tiburones o el càrtel de narcotraficants Los Choneros.
Noboa, tot i no haver protagonitzat cap aparició pública encara, ha reunit el consell de seguretat extraordinari del govern de l'Equador i el Ministeri d'Educació ha suspés les classes en els centres educatius de tot el país fins divendres.
L'Equador ha viscut els últims anys enmig de la violència més absoluta, que cap govern ha sigut capaç de detindre perquè el crim organitzat ha anat ocupant quotes de poder cada vegada més grans. L'actual president, empresari i hereu d'una de les famílies més riques del país, va assumir el càrrec en novembre de 2023 per a un període d'un any i mig. Era just el termini que li faltava per a completar el mandat al predecessor, Guillermo Lasso, qui va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions anticipades.
