Una científica espanyola ajuda a exculpar la mare condemnada per la mort de quatre bebés a Austràlia

La justícia ha anul·lat aquest dijous les condemnes contra Kathleen Folbigg, la dona que va passar dues dècades a la presó i que va arribar a ser considerada "la pitjor assassina en sèrie" del país oceànic. L'exculpació ha sigut possible gràcies a una investigació genètica que plantejava dubtes sobre la seua responsabilitat en la mort entre 1989 i 1999 dels quatre bebés que tenia.

El tribunal d'apel·lació penal de l'estat de Nova Gal·les del Sud ha determinat en una resolució emesa aquest dijous l'existència d'un "dubte raonable" que justificava l'"anul·lació" de les condemnes contra la mare australiana per tres assassinats i un homicidi.

Folbigg —que estudia demanar una indemnització sucosa— es trobava en llibertat des de juny quan la governadora de Nova Gal·les del Sud, Margaret Beazley, va signar un indult per a ella després de conéixer les conclusions d'un informe del jutge retirat Thomas Bathurst. L'exmagistrat, basant-se en una investigació genètica coordinada per l'espanyola Carola García de Vinuesa, va determinar que existien "dubtes raonables" sobre la responsabilitat d'aquesta dona de 56 anys en les morts dels nadons. A més, va assenyalar que les entrades del seu diari personal, que s'usaren per a incriminar-la, "no eren admissions fiables de culpabilitat".

Aquestes són les claus d'un cas que va acaparar l'atenció mundial i que obri la porta a donar una nova mirada científica a alguns dels juís a tot el món contra pares i mares acusats d'infanticidi.

La mort dels bebés

Els fills de Folbigg —Caleb, Patrick, Sarah i Laura— van faltar entre 1989 i 1999 a Hunter-Newcastle, a uns 120 quilòmetres de Sidney, quan tenien entre dènou dies i díhuit mesos. En tots els casos, la tragèdia va ocórrer mentre estaven sota la seua cura.

Casada des de 1987 amb Craig Folbigg, tot va començar quan Kathleen va cridar el marit la nit del 20 de febrer de 1989 per a dir-li que "alguna cosa li passava" al seu fill primogènit, Caleb. Havia descobert que no respirava i va perir sols dènou dies després de nàixer. "Ha passat de nou", li va plorar Folbigg al marit dos anys després, quan el va cridar perquè tornara a casa quan el segon nadó, Patrick —qui ja patia de dany cerebral, ceguesa parcial i atacs epilèptics— va morir un 13 de febrer de 1991 als huit mesos d'edat. En el tercer cas, la mare va trobar la seua filla Sarah, de deu mesos i mig, blava i immòbil. Va morir el 30 d'agost de 1993. Sis anys més tard, l'1 de març de 1999, moria amb díhuit mesos la quarta, Laura, després que la seua mare la posara a dormir la migdiada.

Inicialment, els experts consideraren que Caleb i Sarah van ser víctimes d'una mort sobtada i Patrick d'un atac d'epilèpsia, mentre que, en canvi, deixaren com "indeterminades" les causes del decés de Laura. Aquest cas és el que va obrir la porta a investigar possibles infanticidis.

El diari incriminador

Les investigacions penals començaren en juliol de 1999 i es va posar atenció especial en el diari de Folbigg. En ell va escriure: "Soc filla del meu pare", en al·lusió al seu progenitor biològic. Aquest havia matat a punyalades la mare de Folbigg el 1969, quan ella era una xiqueta de només díhuit mesos, després que la dona se n'anara de casa.

Folbigg, que es va separar del marit l'any 2000, va escriure en el seu diari: "Em sent la pitjor mare del món, tinc por que em deixe com ho va fer Sarah [la seua filla]. És que tenia poca paciència i era cruel amb ella a vegades i se'n va anar [va morir]". També s'identificaren altres passatges en les quals la sospitosa assegurava que l'estrés li feia "fer coses terribles".

Aquests textos van ser clau per a condemnar-la el 2003 per l'assassinat de Patrick, Sarah i Laura, així com per l'homicidi involuntari de Caleb, a quaranta anys de presó. En la revisió del cas realitzada per l'exjutge Bathurst es va determinar, però que aquestes entrades de diari "no eren admissions fiables de culpabilitat".

Folbigg, qui sempre ha defensat la seua innocència, va aconseguir que el tribunal penal d'apel·lacions li rebaixara la condemna en 2005 a trenta anys, amb dret a demanar la llibertat condicional després d'haver-ne complit 25 tancada. En 2008, les autoritats australianes ordenaren una investigació no judicial del cas, però l'aleshores jutge Reg Blanch, a càrrec de la revisió, va determinar que les evidències contra l'acusada —i els diaris— demostraven que Folgbigg havia asfixiat intencionalment les criatures.

L'aportació de la científica espanyola

El cas va fer un gir copernicà el 2020, quan un equip de 27 científics internacionals, coordinat per la immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa i liderat pel danés Michael Toft Overgaard, va concloure que els decessos dels bebés de Folbigg podrien deure's a causes genètiques. La investigació, publicada en la revista especialitzada Europace, de l'Associació Europea de Cardiologia, vincula una mutació genètica (CALM2) de dues de les criatures amb la mort sobtada cardíaca. També constata que els nadons eren portadors de variants rares d'un gen que mata rosegadors per atacs epilèptics.

El cas va ser reobert novament arran d'una carta que enviaren un centenar de científics, entre els quals hi havia dos Premis Nobel, a les autoritats australianes el març de 2021 per a sol·licitar l'indult i l'alliberament de Folbigg.