Una analítica de sang permet predir quins òrgans fallaran abans
La prova anticipa el risc de malalties d'una persona, la qual cosa ajudaria a tractar-les molt abans que comencen els símptomes
Un equip de científics ha demostrat que l’anàlisi de les proteïnes de la sang permet estudiar l'envelliment dels òrgans i predir el risc de malalties d'una persona, la qual cosa ajudaria a tractar-les molt abans que comencen els símptomes. Dirigit per investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford (Califòrnia) i fet amb 5.678 persones, l'estudi demostra que, quan l'edat d'un òrgan d'una persona és especialment avançada en comparació amb altres de la mateixa edat, el portador corre major risc de morir o patir malalties relacionades amb aquest òrgan.
Segons l'estudi, els detalls del qual es publiquen aquest dimecres en la revista científica Nature, un de cada cinc adults de 50 anys o més raonablement sans té almenys un òrgan que envelleix a un ritme molt accelerat. "Molts estudis han presentat xifres que representen l'edat biològica dels individus —segons una sèrie de biomarcadors— en contraposició a l'edat cronològica", explica Tony Wyss-Coray, catedràtic de Neurologia de Stanford.
El nou estudi ha anat més enllà i ha obtingut xifres específiques per a cada òrgan i teixit clau, i per als sistemes immunitari i vascular. "Quan comparem l'edat biològica de cadascun d'aquests òrgans en cada individu amb els seus homòlegs entre un gran grup de persones sense malalties greus evidents, he vist que el 18,4% dels majors de 50 anys tenia almenys un òrgan que envellia significativament més ràpid que la mitjana". A més, una de cada 60 persones tenia dos òrgans que envellien ràpidament, la qual cosa suposa "6,5 vegades més risc de morir".
L'envelliment del cervell pot predir el risc d'Alzheimer
Amb un algorisme propi, l'equip ha avaluat els nivells de milers de proteïnes en la sang de les persones i ha determinat que prop d'un miler de proteïnes s'originaven en algun òrgan. Després, han relacionat els nivells aberrants d'aquestes proteïnes amb l'envelliment accelerat dels òrgans corresponents i la seua susceptibilitat a la malaltia i la mortalitat. Així, han descobert quasi 858 proteïnes específiques de l'òrgan.
En paral·lel, per a cadascun dels onze òrgans, l'equip de Wyss-Coray ha calculat una "diferència d'edat": la diferència entre l'edat real d'un òrgan i l'edat estimada a partir dels càlculs de l'algorisme basats en proteïnes específiques de cada òrgan. D’aquesta manera han descobert que els desfasaments d'edat identificats en deu dels onze òrgans estudiats (amb l'única excepció de l'intestí) s'associaven significativament amb el risc futur de mort per totes les causes al llarg de quinze anys de seguiment.
Tindre un òrgan amb envelliment accelerat comportava un risc de mortalitat entre un 15% i un 50% major en els quinze anys següents, depenent de l'òrgan afectat, segons l'estudi. Per exemple, els cervells "vells" tenien 1,8 vegades més probabilitats de patir deterioració cognitiva en cinc anys que els cervells "joves". Així, l'envelliment accelerat del cervell o del sistema vascular —qualsevol dels dos— predeia el risc de progressió de la malaltia d'Alzheimer tan bé com ho fan els millors biomarcadors clínics utilitzats actualment.