Un objecte descobert en una fortalesa romana d'Anglaterra, primer joguet sexual de la història?

Corria el 1992 quan un equip arqueològic va descobrir un artefacte particular a Vindolanda, un campament militar que va pertànyer a l'Imperi romà i que actualment es localitza al comtat de Northumberland, al nord-est d'Anglaterra. Inicialment, els científics pensaren que es tractava d'un solsidor, un objecte que s'emprava en la costura tradicional per a arreglar peces de roba. El fet que el trobaren al costat de dotzenes de sabates i accessoris de vestir, així com altres xicotetes eines i productes de deixalla artesanals, reforçava en un principi la hipòtesi.

Ara, més de trenta anys després, un nou estudi fet per experts de la Universitat de Newcastle i del University College de Dublín ha aportat llum sobre els usos autèntics que podria haver tingut l'utensili, que té una forma fàl·lica cridanera: es creu que, en realitat, podem estar davant d'un dels primers joguets sexuals de què es té constància en la història. El primer exemple conegut d'un fal·lus incorpori de fusta recuperat de l'Imperi romà. És a dir, un consolador.

Els fal·lus estaven molt estesos per tot l'Imperi i es creia que servien per a protegir-se de la mala sort. Sovint es representaven en frescos i mosaics o formaven part de la decoració d'altres objectes, com el mànec d'un ganivet o la ceràmica. Els xicotets fal·lus portàtils d'os o metall solien portar-se penjats del coll. Però el grup investigador creu que l'instrument trobat a Vindolanda podria haver servit per a alguna cosa més que per a allunyar el mal. L'anàlisi desenvolupada revela que tots dos extrems eren notablement més llisos, cosa que indica un contacte repetit al llarg del temps.

En un article de debat publicat en la revista Antiquity, l'equip explora tres possibles explicacions de la finalitat de l'eina, de grandària natural —setze centímetres de llarg—. La primera és que s'utilitzara com a instrument sexual. Una altra possibilitat, segons l'estudi, és que l'objecte s'usara com a morter, ja fora amb finalitats culinàries o per a moldre ingredients per a cosmètics o tractaments medicinals. La mida hauria facilitat la manipulació i la forma hauria imbuït de propietats màgiques els aliments o ingredients que es preparaven. La tercera funció possible era que es col·locara penjada d'una estàtua que els i les transeünts pogueren tocar per a atraure la bona sort o per a absorbir o activar la protecció contra la desgràcia, cosa habitual en tot l'Imperi romà. Si aquest fora el cas, l'escultura probablement hauria estat ubicada prop de l'entrada d'un enclavament important, com la casa de l'oficial al comandament o l'edifici de la caserna general. No obstant això, les proves indiquen que va estar a l'interior o, almenys, no exposada a l'exterior durant molt de temps.

El doctor Rob Collins, professor titular d'Arqueologia de la Universitat de Newcastle, explica en un comunicat: “La grandària del fal·lus i el fet que estiguera tallat en fusta planteja una sèrie d'interrogants sobre l'ús en l'antiguitat. No hi podem estar segurs de la utilitat prevista, a diferència de la majoria dels altres objectes fàl·lics que fan un ús simbòlic d'aquesta forma per a una funció clara, com un amulet de la bona sort. Sabem que els antics romans i grecs utilitzaven utensilis sexuals, aquest objecte de Vindolanda podria ser un exemple d'això”.