Un estudi suggereix que la Terra tindria un nucli intern de ferro més menut que el conegut fins ara
Les primeres dades que avança un nou estudi publicat en 'Nature' podrien millorar la comprensió de la formació i evolució del planeta
La Terra té en la part més interna un nucli, però fa ja temps que hi ha evidències sobre la presència d'un altre encara més xicotet. Un nou estudi de la Universitat Nacional d'Austràlia que publica aquest dimarts la revista Nature Communications aporta informació que suggereix que es tractaria d'una bola de ferro amb un radi aproximat de 650 quilòmetres, unes dades que poden millorar la comprensió de la formació i evolució del planeta.
La Terra està formada per diverses capes, com una nina matrioixca, i en el centre, a 5.000 quilòmetres de profunditat, hi ha una esfera quasi tota de ferro que forma el nucli intern amb un radi d'uns 1.220 quilòmetres. La presència d'un altre nucli menor, una nova capa encara més interna, és una hipòtesi que ha sigut objecte de debat i el nou estudi aporta més evidències.
Sondejar l'interior més profund de la Terra és un repte i l'equip australià ha usat una tècnica basada en el mesurament dels rebots de les ones sísmiques creades per terratrémols en tot el món a mesura que viatgen per l'interior del planeta.
L'investigador de l'Institut de Geociències (IGEO) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Maurizio Mattesini ha destacat la importància de la investigació, i apunta que aquest nou xicotet nucli dins del nucli intern, del qual se sabia molt poc, seria “l'última peça de la matrioixca”.
L'estudi descriu que el comportament del xicotet nucli davant de la propagació de les ones sísmiques és lleugerament diferent del que es produeix en el que coneixem com a nucli intern, en el qual les ones que van paral·leles a l'eix de rotació de la Terra van més ràpidament però, si es desplacen en un pla de 50 graus, baixen de velocitat.
Aquest comportament —explica Mattesini— no és el mateix en la part més exterior del nucli sòlid. Es manté l’eix d'alta velocitat paral·lel a l'eix de rotació terrestre, però l'eix de baixa velocitat es produeix exactament en pla equatorial, que són 90 graus. És el que s’anomena “misotropia sísmica, una característica peculiar del nucli intern”.
Quant a la composició química del xicotet nucli, es creu que és semblant a la del més gran, bàsicament ferro, però no se sap si cúbic o hexagonal, i això constitueix un detall important. “Amb aquest nou article sembla que se'n coneix alguna cosa més, però la disputa continua oberta”. Mattessi, també catedràtic de Física de la Terra de la Universitat Complutense de Madrid, assenyala que saber exactament què hi ha en el centre de la Terra, la composició, estructura i com es comporta, permet estudiar com serà la seua evolució.
