Un estudi apunta que a un terç dels pacients de Covid-19 li diagnosticaren després algun trastorn de salut mental

La investigació, desenvolupada per la Universitat d'Oxford, destaca que els més freqüents van ser ansietat, canvis d'humor i insomni. 

Una dona, mirant per una finestra
Una dona, mirant per una finestra

Un 34% de pacients de Covid-19 tractats als Estats Units va ser diagnosticat amb un trastorn de salut mental o neurològic, com ara ansietat o demència, en els sis mesos posteriors a ser contagiats. Són els resultats d'un estudi publicat aquest dimarts en The Lancet Psychiatry i desenvolupat per un equip de la Universitat d'Oxford. 

La recerca investiga l'historial de 236.379 pacients majors de deu anys registrats en la base de dades estatunidenca TriNetX, que havien emmalaltit amb el coronavirus després del 20 de gener de 2020 i encara vivien el passat 13 de desembre. Es va comparar l'evolució d'aquestes persones amb 105.579 que van patir la grip en el mateix període i altres 236.038 diagnosticades amb diferents infeccions respiratòries (inclosa la grip), i computades en eixe mateix registre electrònic.

La investigació d'Oxford va comprovar, entre altres coses, que existeix un 44% més de risc de ser diagnosticat amb un trastorn mental o neurològic després de patir Covid-19 que després de contraure la grip, i un 16% més davant d'altres malalties respiratòries.

L'equip anglés conclou que, per diverses raons que no abasta l'estudi i que cal continuar investigant, la Covid-19 comporta "un major risc de trastorns psiquiàtrics o neurològics" que les altres infeccions analitzades. Subratllen, això sí, que eixa aparent major incidència no es deu necessàriament a l'acció directa del virus SARS-CoV-2 en el cervell, sinó que poden derivar-se dels efectes personals i socials de patir la malaltia o de l'impacte dels símptomes.

Ansietat i canvis d'humor, els trastorns més freqüents

Del 34% de persones contagiades pel coronavirus i que van ser posteriorment diagnosticades amb algun trastorn de salut mental en els primers sis mesos, un 17% va patir ansietat, el mal més freqüent de catorze analitzats. Li segueixen un 14% que va experimentar canvis d'humor, i un 5% afectat d'insomni. Els diagnòstics neurològics, d'altra banda, van ser marcadament inferiors però "no inusuals", sobretot en persones que havien estat greus amb el coronavirus: al 0,7% li diagnosticaren demència, un 2% va patir una apoplexia i un 0,6% un vessament cerebral.

"Encara que el risc individual per a la majoria dels trastorns és baix, l'efecte en la població pot ser significatiu per als sistemes de salut, donada l'escala de la pandèmia i que molts dels trastorns són crònics", apunta Paul Harrison, científic principal del projecte. Per això, alerta l'estudi, les xarxes sanitàries han de preparar-se per a atendre aquests pacients. 

Durant la presentació de la recerca en roda de premsa, el psiquiatre Max Taquet va advertir de la limitació dels resultats, ja que no revelen si va haver-hi canvis en els pacients després d'eixos primers sis mesos analitzats o les causes dels diagnòstics. Per això, va insistir, és necessari continuar investigant en el futur. 

També et pot interessar