Un centenar de metges demana que Assange reba atenció sanitària urgent
L’enviat especial de l’ONU sobre tortura, Nils Melzer, manté que l’informàtic mostra símptomes d’estar sotmés a una “tortura psicològica prolongada”.
Més d’un centenar de metges demana que el fundador de Wikileaks, Julian Assange, reba atenció sanitària urgent. El periodista australià està detingut en una presó britànica d’alta seguretat, a l’espera que comence el juí per a l’extradició sol·licitada pels Estats Units per la difusió de documents classificats en 2010.
En una carta publicada aquest dimarts en la revista científica The Lancet, els signataris procedents de 18 països urgeixen als governs del Regne Unit i Austràlia a “acabar amb la tortura” que suposa no rebre atenció mèdica adequada. Denuncien que, en una compareixença judicial el passat octubre, l’informàtic va aparéixer pàl·lid i amb baix pes, coixejant i amb problemes per a concentrar-se i comprendre el procés.
A Londres, aquest dimarts compareixen davant la premsa alguns dels col·laboradors d’Assange, entre ells el director de Wikileaks, Kristinn Hrafnsson, i la seua advocada, Jennifer Robinson, abans que el dimecres se celebre una vista judicial preliminar.
“Tortura psicològica” prolongada
Des que el detingueren per primera vegada el 2010 a petició de Suècia, que el va reclamar per un cas de presumptes delictes sexuals, Assange va estar confinat sota arrest domiciliari en un poble anglés. Posteriorment, entre 2012 i 2019, es va refugiar a l’ambaixada londinenca de l’Equador, que l’any passat li va retirar l’asil polític.
El maig de 2019, l’enviat especial de l’ONU sobre tortura, Nils Melzer, va dir, després de visitar-lo a Belmarsh acompanyat de metges, que Assange mostrava símptomes típics d’estar sotmés a una “tortura psicològica prolongada”. “No ha de permetre’s que la política interferisca amb el dret a la salut i la pràctica de la medicina”, denuncien les persones signants de la missiva.
Aquests professionals, membres del grup Doctors per Assange, insten altres col·legues a sumar-se a la seua iniciativa. “L’abús a través d'una negligència mèdica políticament motivada representa un greu precedent del fet que la professió mèdica pot ser manipulada com una eina política”, escriuen en The Lancet.
