Un calendari anual calibrat pels solsticis: la nova interpretació de l’enigma de Stonehenge

Un calendari que seguia un any solar, de 365,25 dies, i que estava calibrat per l'alineació dels solsticis. És la sorprenent interpretació que ha fet un grup d’experts britànics sobre l’enigmàtic conjunt d’Stonehenge del sud-oest d’Anglaterra, que continua despertant la curiositat dels historiadors, ja que, malgrat els esforços, no aconsegueixen desxifrar quina finalitat tenia .

La del calendari solar és la nova hipòtesi que defensa un equip d’experts de la revista Antiquity, que apunta que aquest conjunt, erigit entre finals del neolític i principis de l'edat del bronze.

L’equip, encapçalat per Timothy Darvill i fet per la universitat britànica de Bournemouth, considera que el lloc va ser dissenyat com un calendari solar i, per a intentar comprendre el seu funcionament, també han estudiat altres sistemes de calendaris antics.

Dins d’aquesta recerca, han determinat que tots els grans blocs d'arenisca, del tipus sarsen, es van afegir durant la mateixa fase de construcció, al voltant de 2.500 aC, i procedien de la mateixa zona, el comtat de Wiltshire, la qual cosa fa pensar que funcionaven com una sola unitat.

Stonehenge, segons suggereix l'equip de la revista Antiquity, hauria servit com a representació física de l'any, la qual cosa ajudava als pobladors de Wiltshire a dur el compte dels dies, les setmanes i els mesos.

"El calendari proposat funciona de forma molt senzilla. Cadascuna de les trenta pedres del cercle de sarsen representa un dia dins d'un mes, dividit al seu torn en tres setmanes de deu dies cadascuna", ha explicat Darvill, qui ha precisat que les pedres distintives del cercle marquen el començament de cada setmana.

A més, el calendari necessitava intercalar un mes de cinc dies i un dia de traspàs cada quatre anys perquè coincidira amb l'any solar.

El mes intercalat, "probablement dedicat a les deïtats del lloc", està representat pels cinc trílits, les dues grans pedres verticals que en suporten una d'horitzontal

El mes intercalat, "probablement dedicat a les deïtats del lloc", segons Darvill, està representat pels cinc trílits, les dues grans pedres verticals que en suporten una d'horitzontal, en el centre del lloc i les quatre pedres de l'estació fora del cercle de pedres sarsen proporcionen marcadors per a anotar fins a un dia de traspàs.

Així, els solsticis d'hivern i d'estiu estarien emmarcats pels mateixos parells de pedres cada any. Un dels trílits també emmarca el solstici d'hivern, la qual cosa indica que podria ser l'any nou.

Sistema per a ajustar el calendari

Aquesta alineació solsticial també ajuda a calibrar el calendari: qualsevol error en el recompte dels dies seria fàcilment detectable, ja que el sol estaria en el lloc equivocat en els solsticis.

Un calendari així, amb setmanes de deu dies i mesos extra, pot semblar inusual hui dia. No obstant això, moltes cultures el van adoptar, com assenyala la Universitat de Bournemouth, que ha dut a terme aquesta nova investigació al voltant d’aquestes enigmàtiques restes.

Aquests calendaris solars es van desenvolupar al Mediterrani oriental en els segles posteriors al 3.000 aC, es van adoptar a Egipte com a calendari civil al voltant del 2.700 i es van utilitzar de forma generalitzada a l'inici del Regne Antic, al voltant del 2.600 aC, segons va explicar Darvill. L’adopció d’aquests calendaris fa pensar que Stonehenge puga provindre de la influència d'una d'aquestes civilitzacions.

Trobar un calendari solar representat en l'arquitectura de Stonehenge obri tota una nova manera de veure el monument com un lloc per als vius Timothy Darvill - Coordinador de l'equip investigador

"Trobar un calendari solar representat en l'arquitectura de Stonehenge obri tota una nova manera de veure el monument com un lloc per als vius", va dir l'expert, "un lloc on el calendari de les cerimònies i festivals estava connectat amb el mateix teixit de l'univers i els moviments celestes en el cel", concloïa.