Un atac aeri d'Israel mata desenes de persones en una escola de l’ONU a Gaza i un comboi d’ambulàncies que transportava ferits

Un nou bombardeig de l'exèrcit israelià sobre una escola de l’ONU que es feia servir com a refugi per a persones evacuades del camp de refugiats de Jabalia (nord de Gaza), ha matat almenys quinze persones aquest dissabte al matí.

Israel manté així la seua ofensiva sense treva a la Franja de Gaza, malgrat la crida internacional per un alto el foc humanitari i aquest dissabte ha fet una incursió al sud de l'enclavament palestí “per a mapificar edificis i neutralitzar artefactes explosius”, en el que assegura, a més, haver matat els membres d’una cèl·lula terrorista.

L'estat hebreu va ordenar als civils que habiten al nord de la Franja evacuar cap al sud, provocant el desplaçament d'1,5 milions de persones —més de la meitat de la població total— enmig d'una greu escassetat de combustible, aigua potable, aliments, medicines i electricitat.

No obstant això, les forces israelianes han continuat bombardejant la part meridional de la Franja, on les condicions de vida dels habitants i desplaçats són cada vegada més crítiques per l'amuntegament de la població, la falta de subministraments bàsics i el col·lapse dels hospitals.

Aquesta operació arriba hores després d'un altre atac de l'aviació israeliana, aquest divendres, contra un comboi d’ambulàncies amb ferits que eixien de l'hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza, on milers de persones estaven refugiades, que es va saldar almenys amb quinze persones mortes, la meitat d'elles xiquets, i altres seixanta van resultar ferides.

El Ministeri de Sanitat de Gaza havia informat hores abans sobre la intenció d’enviar una caravana d'ambulàncies amb ferits amb direcció al sud de la Franja i va demanar a la Mitja Lluna Roja que acompanyara al comboi. Les mateixes fonts han instat “la comunitat internacional a obligar les forces de l'ocupació a retre comptes per aquest crim contra personal mèdic i ambulàncies". 

Després dels fets, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha afirmat sentir-se “horroritzat” i ha tornat a insistir en la seua petició d'un alto el foc humanitari. "Durant quasi un mes, els civils a Gaza, inclosos els xiquets i les dones, han sigut assetjats, se'ls ha negat l'ajuda, han sigut assassinats i se'ls ha tret de les seues cases a bombardejos. Això ha d'acabar", diu en un comunicat.

Guterres demana l'alliberament “incondicional” de tots els ostatges de Hamàs. Al mateix temps, interpel·la "a tots aquells amb influència" —en referència a líders de potències com els Estats Units— perquè actuen per a assegurar que es compleixen les regles de la guerra i que el conflicte no s'estén a altres regions d'Orient Mitjà.

Blinken es reuneix amb sis ministres d'Afers Estrangers àrabs

En aquest context, el secretari d'Estat estatunidenc, Antony Blinken, es reuneix aquest dissabte amb els ministres d'Afers Estrangers de sis països àrabs en la capital jordana, Amman. La visita arriba enmig d'una creixent pressió internacional per una pausa humanitària, defesa per l'ONU, la Unió Europea, els països àrabs, el Canadà o el Japó.

En la reunió, els caps de les diplomàcies de Jordània, Egipte, l'Aràbia Saudita, la Unió dels Emirats Àrabs, Qatar i el secretari general de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP) informaran de forma unificada de "la posició àrab" respecte a la guerra en la Franja de Gaza i els "mitjans per a frenar el greu deteriorament que amenaça la seguretat de tota la regió".

Blinken ha tornat aquest divendres a Israel per tercera vegada des que va esclatar la guerra el darrer 7 d'octubre, per a advocar per una pausa humanitària temporal que permeta el rescat dels 241 ostatges que Hamàs va prendre en el seu atac. També, per a l'evacuació de ferits palestins cap a Egipte i l'enviament de més ajuda humanitària als civils a Gaza.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per part seua, ha assegurat que les seues tropes continuaran l'ofensiva i ha recalcat que "Israel es nega a una treva temporal que no incloga l'alliberament dels ostatges".