La UE no reconeix els resultats de les eleccions a Bielorússia

Lukaixenko ha ordenat prohibir les protestes i detindre els opositors, mentre que Rússia es desmarca d'exercir cap mediació.

El president del Consell Europeu en la cimera extraordinària de la UE
El president del Consell Europeu en la cimera extraordinària de la UE / Olivier Hoslet (Reuters)

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea (UE) han acordat aquest dimecres no reconéixer els resultats de les eleccions presidencials a Bielorússia del 9 d'agost, en els quals es va proclamar vencedor l'actual mandatari, Aleksandr Lukaixenko. “Les eleccions no van ser justes ni lliures i no compliren els estàndards internacionals. No reconeixem els resultats presentats per les autoritats bielorusses”, ha declarat el president del Consell Europeu, Charles Michel, en una roda de premsa després d'una cimera extraordinària de líders comunitaris celebrada telemàticament.

Des dels comicis del passat 9 d'agost, Bielorússia ha viscut una tensió creixent als carrers amb protestes continuades que denuncien un frau electoral després que Lukaixenko haja revalidat per sisena vegada el càrrec de president. És l’únic que ha conegut el país des que es va independitzar de la Unió Soviètica el 1990. Les mobilitzacions han sigut durament reprimides per la policia, una violència que ha condemnat la Unió Europea.

En aquest sentit, el polític belga ha insistit en què la situació als carrers és cada vegada “més preocupant” i que el missatge dels líders europeus és clar: “La UE es manté en solidaritat amb el poble de Bielorússia, i no acceptem la impunitat”. També ha manifestat que els problemes que travessa el país no tracten "sobre geopolítica", com assegura Lukaixenko, sinó que el que es viu és una crisi nacional sobre “el dret a triar lliurement als líders”.

Michel ha anunciat que la Unió Europea imposarà sancions a un nombre “substancial” de persones considerades responsables del frau electoral i de la violència, unes mesures restrictives que ja prepararen els serveis del Consell de la UE. "Es tracta de sancions selectives, no contra el poble bielorús", ha aclarit.

Lukaixenko ordena prohibir les protestes

El president de Bielorússia ha rebutjat convocar noves eleccions i ha ha ordenat prohibir les protestes i detindre els membres de l'oposició. Lukaixenko sosté la idea que hi ha intents d’“ingerència externa” al país amb finalitats polítiques, ha ordenat ja a les forces de seguretat bielorusses que reforcen la vigilància a la frontera amb Polònia i Lituània, amb “especial atenció” als desplaçaments de les tropes de l'OTAN. La portaveu de l'organització de l'atlàntic nord ha desmentit que s'hagen fet eixos desplegaments.

Els governs veïns ja han donat suport a l’oposició bielorussa en les demandes d’unes noves eleccions presidencials. “Hem de prendre mesures i no dubtarem a desplegar el nostre exèrcit i equips en la direcció del desplaçament”, ha declarat Lukaixenko.

Des de Rússia, el govern de Vladímir Putin ha negat que se li haja demanat cap ajuda militar i ha rebutjat la possibilitat de ser el protagonista de cap mediació. Les mobilitzacions de protesta continuen i ja són onze dies consecutius.

Sánchez: “La violència és intolerable”

En el mateix sentit que Michel s’ha pronunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui a través de les xarxes socials ha donat suport a les demandes de la ciutadana bielorussa i ha instat l’executiu a iniciar un procés de diàleg nacional. “La violència és intolerable i ha de cessar ja”, ha manifestat.

La primera líder europea en pronunciar-se després de la reunió telemàtica ha sigut la cancellera alemanya, Angela Merkel, qui ha exigit a Lukaixenko que allibere “sense condicions” els presos de la repressió i ha demanat un diàleg nacional, tot i que creu que en aquests moments no és possible una mediació, ja que el president de Bielorússia “es nega a posar-se al telèfon”. Segons ha manifestat, és el país el que ha de trobar el seu camí de manera independent i sense intromissions estrangeres.

També et pot interessar