La UE presenta un nou paquet de sancions contra Rússia que apunta al petroli, les criptomonedes i la flota fantasma
El pla, liderat per Ursula von der Leyen, accelera la fi de les importacions de gas liquat rus al 2027 i serà el 19é paquet de mesures si rep el vistiplau dels estats membres
La Comissió Europea va presentar este divendres un nou paquet de sancions contra Rússia amb l’objectiu de debilitar la seua capacitat de continuar la guerra a Ucraïna i pressionar Vladímir Putin perquè negocie. La proposta, anunciada per la presidenta Ursula von der Leyen, inclou restriccions a bancs, a plataformes de criptomonedes i a les importacions de combustibles fòssils russos.
Entre les novetats, destaca la prohibició de 118 embarcacions de la denominada flota fantasma, que ajuda Moscou a esquivar les restriccions occidentals, i la inclusió per primera vegada de les plataformes de criptomonedes utilitzades pel Kremlin per a blanquejar transaccions a escala global.
Si rep l’aprovació dels estats membres, este serà el 19é paquet de sancions imposat des de l’inici de la invasió el 2022. “Les nostres sancions estan afectant greument l’economia russa. L’economia sobreescalfada de Rússia està arribant al seu límit”, va assegurar Von der Leyen en un missatge en vídeo.
Brussel·les planteja també accelerar el calendari per a eliminar les importacions de gas natural liquat (GNL) rus. La prohibició, que inicialment estava prevista per a finals del 2027, s’avançaria a l’1 de gener del mateix any. La Unió Europea vol també reforçar els controls sobre refineries, comerciants de cru i empreses petroquímiques que continuen adquirint petroli rus malgrat les restriccions.
El debat sobre la dependència energètica de Moscou s’ha intensificat les últimes setmanes arran de les pressions del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha instat els països europeus a tallar immediatament els vincles energètics amb Rússia. “La compra de petroli rus debilita enormement la seua posició negociadora”, va afirmar en una carta oberta a l’OTAN i al món.
Tot i això, Brussel·les manté les excepcions vigents des del 2022 que permeten a Hongria i Eslovàquia continuar comprant cru a través de l’oleoducte Druzhba, una dependència que estos països han admés, però que encara condiciona el consens europeu sobre les sancions.
