Ucraïna posa fi a l'estat d'excepció

El president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, va anunciar aquest dimecres la fi de l'estat d'excepció declarat fa 30 dies, després de l'incident naval amb Rússia en el mar Negre. Així i tot, va advertir que l'amenaça d'una invasió militar del país veí encara està present.

"Vull subratllar que l'amenaça russa no ha desaparegut", va assegurar Poroixenko durant una reunió del Consell de Defensa i Seguretat Nacional d'Ucraïna. Poroixenko, que havia justificat aquesta mesura amb una possible "guerra a gran escala amb Rússia", ha decidit no prolongar l'estat d'excepció, que tenia nombrosos detractors.

En un primer moment, Poroixenko va proposar aplicar aquesta mesura durant 60 dies, però el parlament va amenaçar de negar-se a aprovar l'estat d'excepció si no el rebaixava a la meitat, per a no posar en perill les eleccions presidencials. "Seré sincer: si no arriba a ser per les eleccions, hauríem demanat a la Rada Suprema (parlament) continuar l'estat d'excepció", va dir. Seguidament va garantir que el 31 de març seran les eleccions presidencials, en què ell mateix buscarà la reelecció, encara que l'exprimera ministra Iúlia Timoixenko l'avantatja en els sondejos.

Tant els detractors com el president rus, Vladímir Putin, van recriminar a Poroixenko que declarara l'estat d'excepció per a suposadament recuperar terreny de cara a les eleccions, en les quals figurava en cinqué lloc en intenció de vot abans de l'incident amb Rússia. "Veient els sondejos, supose que ha tingut èxit, però també ha sacrificat l'interés del seu país", va dir Putin la setmana passada en roda de premsa, després d'ascendir Poroixenko a la tercera plaça en les enquestes. 

L'estat d'excepció el van aplicar en deu regions costaneres, limítrofes amb Rússia -incloses les prorusses Donetsk i Lugansk, escenari d'un conflicte armat des del 2014- i amb Moldàvia, però va incloure mesures a escala nacional, com les restriccions a l'entrada al país d'homes russos en edat militar. Per la seua banda, Putin va recordar que Kíev no va arribar a declarar l'estat d'excepció ni després de l'annexió russa de Crimea ni de la revolta prorussa en l'est del país, totes dues el 2014.

La presència militar continua

Poroixenko va lamentar que no s'haja reduït el nombre de tropes russes prop de la frontera ucraïnesa, com tampoc la presència militar en el mar d'Azov i en les regions separatistes. Quant a la sort dels 24 mariners capturats el 25 de novembre pels guardacostes russos, Poroixenko va lamentar no haver-los pogut alliberar, encara que es va enorgullir que 22 d'ells s'hagen declarat presoners de guerra davant de la justícia russa. "Rússia va cometre un acte d'agressió i respondrà per això. Farem tots els possibles perquè vosaltres estigueu com més prompte millor a Ucraïna, a casa. Ucraïna està amb vosaltres, xics", va dir. 

Poroixenko, que va titlar d'"agressió" la captura dels tres vaixells ucraïnesos prop de les costes de Crimea, va proposar noves sancions contra Moscou per donar suport a les eleccions en les zones separatistes i per l'incident naval. Sobre aquest cas, Putin, que va defensar des d'un principi que els guardacostes russos usen la força contra la "provocació" ucraïnesa, va acusar la setmana passada a Kíev d'enviar els mariners a morir.

"Els van enviar amb la idea que en morira algun. Gràcies a Déu, això no va passar. Hi ha una investigació en marxa. Després del procés penal sabrem què fer amb ells", va apuntar, sobre un possible alliberament o bescanvi. Mentre Rússia acusa les naus ucraïneses de violar les seues aigües territorials i de dirigir-se al port de Crimea amb intencions sospitoses, Ucraïna assegura que els seus vaixells van ser capturats quan ja havien eixit de la zona de l'estret de Kertx, que uneix els mars Negre i d'Azov, i ja navegaven amb destinació al port d'origen, Odessa.