Twitter cancel·la el compte del cap de l'exèrcit de Myanmar

Aung Min Hlaing també està vetat en Facebook per fomentar "les tensions ètniques i religioses" del país.

Un home, al camp de refugiats de Balukhali a Bangladesh, el passat mes d'abril
Un home, al camp de refugiats de Balukhali a Bangladesh, el passat mes d'abril / Mohammad Ponir Hossain (Reuters)

La xarxa social Twitter ha cancel·lat el compte del cap de l'exèrcit de Myanmar, l’antiga Birmània, el general Aung Min Hlaing, que també va ser vetat anteriorment en Facebook per fomentar "les tensions ètniques i religioses" del país.

L'ONU ha demanat que es jutge la seua responsabilitat en les operacions militars dutes a terme fa dos anys a l'estat d’Arakan, a l'oest del país de majoria budista, que van causar l'èxode de més de 700.000 membres de la minoria rohingya a la veïna Bangladesh. El líder militar, amb més 20.000 seguidors en Twitter, ha defés en diverses ocasions que no es van produir excessos en aquesta campanya, qualificada per l'ONU de "neteja ètnica" amb indicis de genocidi després de centenars de testimoniatges de violacions i assassinats.

Twitter no ha emés cap comunicat sobre les raons per a cancel·lar el compte del general aquesta setmana, encara que en les seues normes esmenta "els tuits o comportaments abusius" com un dels motius per a suspendre perfils de forma temporal o permanent.

Facebook censura la incitació a l'odi

L'agost passat, Facebook va bloquejar el compte d'Aung Min Hlaing, juntament amb el d'altres militars, per a previndre la incitació a l'odi i les notícies falses. Llavors, el general va decidir obrir-se un compte en la xarxa social russa VK, però tres setmanes després també el van eliminar per violar "les condicions del servei".

El cap de les forces armades birmanes solia usar el terme "bengalí" per a referir-se als rohingya, una minoria musulmana als quals les autoritats neguen la ciutadania i tracten com a immigrants de Bangladesh, on tampoc són reconeguts. Des de l'onada de violència el passat 2012, uns 120.000 rohingya s'amunteguen en camps de refugiats, on són discriminats i privats de drets.

També et pot interessar