Trump encara el seu segon juí polític amb l'expectativa d'una probable absolució

El Senat dels EUA debat des d'aquest dimecres si la constitució empara el juí polític a un president que ja no està en exercici.

L'expresident dels Estats Units, Donald Trump, en una imatge d'arxiu
L'expresident dels Estats Units, Donald Trump, en una imatge d'arxiu / Jim Bourg (Reuters)

L'expresident dels Estats Units, Donald Trump, encara des d'aquest dimarts el seu segon juí polític, conegut al país com impeachment, per la seua responsabilitat en l'assalt al Capitoli, en vespres de l'entrega del poder al demòcrata Joe Biden.

El procés comença a les 13:00 hores (les 19:00 h, hora valenciana) al Senat, els membres del qual exerciran com a jurat d'un juí inèdit als EUA. Passarà a la història per dos motius: convertirà Trump en el primer president nord-americà que afronta dos impeachments -després del que es va fer fa un any per les seues pressions a Ucraïna-, i perquè mai abans s'havia fet a un mandatari fora del poder.

La primera sessió dirimirà en un debat de quatre hores amb votació final, per majoria simple, si el juí polític és consitucional, i per tant viable. La majoria d'experts en la Constitució dels EUA s'han pronunciat a favor de la legitimitat, tot i l'eixida de Trump, perquè avalua fets que es van produir quan ell encara era president.

"No hi ha una 'excepció de gener' en la Constitució [l'assalt al Capitoli es va produir el passat 6 de gener], que permeta que els presidents abusen del poder en els seus últims dies (de mandat) sense rendir comptes", van argumentar els "fiscals" demòcrates en l'escrit d'acusació.

Per contra, els advocats de Trump demanen desestimar el procés, que consideren "un teatre polític". "S'està demanant al Senat que faça una cosa palesament ridícula: jutjar a un ciutadà privat en un procés dissenyat per a expulsar-lo d'un càrrec que ja no ocupa", van assegurar aquest dilluns els advocats que representen Trump, Bruce Castor, David Schoen i Michael van der Veen.

Un juí polític ràpid amb condemna improbable

Tot i que el debat sobre la constitucionalitat supere el tràmit -cal només majoria simple- la condemna a Trump sembla improbable. En una votació semblant a la fi de gener, tan sols 5 dels 50 senadors republicans van votar a favor de la constitucionalitat del procés. I caldria el vot d'almenys 17 per a evitar l'absolució de l'exmandatari.

Segons el pacte entre demòcrates i republicans, les sessions del juí polític se celebraran tots els dies excepte dissabte, per petició d'un advocat jueu de Trump, i es reprendran diumenge, amb la perspectiva d'acabar la setmana que ve, llevat que se citen testimonis. Un escenari improbable perquè les parts volen tancar el procés en una setmana, o com a màxim en deu dies.

Tant als demòcrates com als republicans els interessa un impeachment fugaç: els primers volen despatxar-lo prompte per a poder centrar-se en les prioritats del nou president del seu partit, Joe Biden; i els segons temen les conseqüències d'un llarg debat sobre les polèmiques accions de Trump.

L'estat de Geòrgia investiga si Trump va intentar alterar els resultats electorals

Però tot i les intencions de les parts, les conseqüències de la gestió de l'expresident dels Estats Units fan preveure molts mesos més d'atenció mediàtica. L'oficina del secretari d'Estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, ha iniciat una investigació sobre els suposats intents de l'expresident Donald Trump d'anul·lar els resultats electorals de l'estat. L'expedient revisa entre altres coses la telefonada de Trump al mateix Raffensperger per a instant-lo que "trobara" vots per a alterar els resultats electorals després de la seua derrota a l'estat, segons la gravació d'àudio que va publicar The Washington Post.

"Tot el que vull fer és això. Només vull trobar 11.780 vots, que és un més dels que tenim, perquè guanyem l'estat", se sent dir a Trump durant la telefonada, que es va prolongar per espai d'una hora. Tot i les presumptes pressions, el republicà Raffensperger es va mantindre ferm en la defensa dels resultats.

Les indagacions obertes a Geòrgia són "de naturalesa administrativa i d'investigació" i un pas rutinari quan es reben queixes sobre assumptes electorals, segons ha explicat l'oficina del secretari d'Estat en una resposta al Post.

També et pot interessar