Les tropes d'Israel tornen a entrar a la Franja de Gaza, en un nou assaig abans de l'operació a gran escala
Els dènou dies de setge i bombardejos situen en una situació límit la Franja, on ja han mort 7.028 palestins; 2.913 d'ells, menors
Les tropes d'Israel han tornat a fer una incursió terrestre a escala menuda a la Franja de Gaza, en què asseguren haver atacat "dotzenes" d'objectius de Hamàs; la segona en 24 hores després de l'entrada amb tancs en la nit de dimecres. La infanteria, que ha rebut suport d'avions i drons, s'ha replegat a territori israelià després de les accions, com van fer en l'anterior incursió.
El portaveu de l'exèrcit, Richard Hecht, la va descriure com la de major envergadura des del 7 d'octubre, després de reconéixer altres accions armades a la Franja, a què el portaveu es va referir com a "batudes". Va anticipar que continuaran fent-ne com a "d'assaig" de la gran operació terrestre que preparen en el territori palestí.
La situació a la Franja és desesperada. L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) ha reiterat l'advertència que està a punt de suspendre les operacions humanitàries, perquè té les reserves de combustible "quasi esgotades" i es continua vetant l'entrada de carburant a l'enclavament palestí, assetjat pels bombardejos d'Israel, que ja han matat 39 dels seus treballadors. Hi ha 629.000 desplaçats interns refugiats en 150 instal·lacions de la UNRWA, des d'hospitals a escoles, 42 de les quals han patit danys col·laterals en els dènou dies d'atacs de l'aviació israeliana. Egipte està preparant un hospital de campanya al pas de Rafah per a atendre els ferits que s'hi evacuen pel col·lapse del sistema sanitari de l'enclavament.
7.028 palestins morts, 2.913 d'ells menors
Des de la represàlia israeliana contra l'atac de Hamàs, que controla la Franja, almenys 7.028 palestins han mort i 18.484 han resultat ferits, segons el govern de sanitat de l'enclavament, que ha informat que, entre les víctimes hi ha almenys 2.913 xiquets, 1.709 dones i 397 ancians. L'administració palestina ha publicat els llistats amb noms, cognoms i edats de les persones mortes, com a reacció als dubtes manifestats pels presidents dels Estats Units, Joe Biden, sobre la xifra de víctimes. L'administració demòcrata també ha qüestionat les acusacions contra Israel, per la mort d'almenys 24 reporters. Un portaveu de la Casa Blanca assegura que no hi ha proves d'atacs deliberats contra els informadors.
Més de 200 advocats del Regne Unit han advertit de greus violacions del dret internacional en la Franja de Gaza i han demanat al primer ministre britànic, Rishi Sunak, i a altres membres del Govern que actuen amb "urgència". "Deixar morir de fam una població civil com a mètode de guerra, fins i tot obstaculitzar de manera intencionada subministraments d'ajuda, com Israel està fent a Gaza, està estrictament prohibit segons el dret internacional consuetudinari, i constitueix un crim de guerra", expliquen en la missiva.
La Cisjordània ocupada també suma morts al conflicte. L'exèrcit israelià ha matat quatre palestins en una nova batuda al territori, en què també ha detingut dènou persones. Més de cent palestins han mort en aquestes operacions israelianes a la zona, que viu la pitjor escalada de violència des de la Segona Intifada.
La tensió creixent a la regió, i particularment a la Franja, aviva l'angoixa de les famílies de les 220 persones que continuen segrestades per Hamàs, davant la incertesa sobre el futur, sobretot si es desplega l'operació terrestre. Israel ha comunicat als mediadors de Qatar que ofereix contrapartides a Hamàs a canvi de l'alliberament d'un nombre significatiu d'ostatges, que no s'han especificat. Es descarta, però, l'entrada de carburant a Gaza per temor al fet que Hamàs puga fer-ne ús.
La UE demana "pauses humanitàries" i proposa una conferència de pau
En una cimera a Brussel·les, els líders de la Unió Europea han demanat "corredors i pauses humanitàries" perquè arribe l'ajuda a la Franja de Gaza. Una terminologia similar a la proposta dels Estats Units que va fracassar en el Consell de Seguretat de l'ONU, alternativa a "l'alto el foc" que proposaven Rússia i la Xina, i per la qual aquest dijous també Espanya i Irlanda van apostar, sense èxit.
El primer ministre de Països Baixos, Mark Rutte, va explicar que el terme acordat, que també defenien Àustria i Alemanya, concitava el consens més gran perquè "ningú s'oposa a les pauses humanitàries" i "si es demana un alto el foc, significa que Israel no pot defendre's", una posició, va dir, contra la qual la UE no estaria d'acord, sempre que Tel-Aviv respecte els límits del Dret internacional.
En la declaració conjunta, es va establir que "la UE està preparada per a contribuir a reviure un procés polític basat en la solució de dos Estats", un palestí i un altre d'israelià, i que secunda que se celebre "prompte" una celebració d'una conferència internacional per a la pau, una proposta que va fer Espanya. Una font europea citada per Efe assegura que la menció a la iniciativa espanyola va ser un compromís d'últim minut, encara que va especificar que ara mateix "no n'hi ha detalls", perquè la posada en marxa depén del personal diplomàtic.
