Jorge Lomónaco: "Es pot argumentar que s'han produït crims de guerra, però no un genocidi"

L'ONU ha anunciat una investigació per a determinar si Hamàs i Israel han comés "crims de guerra" en l'episodi de violència que viu la regió des del set d'octubre. La fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) ja ha fet una crida internacional per a recollir informació que puga acreditar-los, i ha advertit que l'organisme tindria jurisdicció per a fer-ho. Però l'enèsim capítol del conflicte a l'Orient Pròxim també ha recuperat en el debat públic acusacions de genocidi, apartheid o neteja ètnica. Per a situar les fronteres conceptuals d'aquesta terminologia, hem entrevistat l'exdiplomàtic Jorge Lomónaco, que ha sigut ambaixador de Mèxic en el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i fou vicepresident dels estats signants del TPI de la Haia.

Abans de començar l'entrevista, Lomónaco ens avisa de la "tendència" de polítics i mitjans de comunicació a "palpar els termes, fins a fer-los perdre el sentit" quan, segons explica són conceptes "molt delimitats jurídicament" pel dret internacional, si bé també "els més difícils de provar" en un tribunal.

S'han produït crims de guerra? A qui serien imputables?

"Els crims de guerra són els que es cometen violant el dret internacional humanitari, el dret de la guerra. Pot semblar estrany a molta gent que la guerra tinga regles, però sí que en té i així s'estipulen en la convenció de Ginebra. El més important és que no es pot atacar la població civil, que cal distingir-la d'objectius militars. En aquest sentit, l'atac a un hospital, l'haja fet qui l'haja fet, pot constituir un crim de guerra", detalla Lomónaco.

"És molt important distingir que qui va atacar l'estat d'Israel va ser Hamàs, una organització terrorista, i que a qui se suposa que hauria de respondre Israel és a Hamàs, no a Palestina, perquè no són el mateix. (...) Israel, de conformitat amb l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides, té el dret de defendre's davant un atac. El dret internacional estableix que la resposta ha de ser proporcional, no desproporcionada, i discriminatòria entre objectius els militars i que no ho són; ha d'abstindre's d'atacar civils i instal·lacions no militars. El que estem veient semblaria indicar que no és així. Per tant, la figura criminal més evident i fàcil d'argumentar en termes jurídics, més enllà de la retòrica política, seria la de crims de guerra. Ara bé, el que Hamàs va cometre el 7 d'octubre, i el que està fent, són atacs terroristes, que tenen la pròpia dinàmica".

"En principi, només els estats són subjectes de cometre els crims, no els actors no-estatals, com seria el cas de Hamàs" —matisa l'exvicepresident dels estats adherits al TPI—. "Hi podria haver discussió sobre el fet de si Hamàs és un subjecte de dret internacional humanitari o de dret internacional en general, però Israel certament ho és. Ara bé, si Hamàs arriba al TPI es podria interpretar que també ho és, perquè la jurisdicció del TPI arriba fins als actes comesos per individus, no sols pels estats".

Es pot parlar de genocidi?

Diferents representats públics han acusat Israel de practicar un genocidi a Gaza, començant per la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, però és un terme apropiat?

"El genocidi és un crim molt més complex de provar", adverteix Lomónaco, perquè "cal demostrar la intencionalitat d'acabar amb un grup, per raó d'ètnia, religió o nacionalitat. No parlem d'un gran volum de persones, que és una confusió habitual; podrien ser-ne tres o quatre, sempre que es puga demostrar que la motivació de qui els perpetra és pel fet de pertànyer a una religió, ètnia o nacionalitat específica".

El més fàcil d'argumentar, en termes jurídics, és que s'han comés crims de guerra. L'assetjament a Gaza és una violació dels drets humans, però no un genocidi.

La convenció internacional sobre el genocidi inclou la "matança", lesions greus a la integritat física i mental dels membres d'un grup, el sotmetiment a condicions d'existència que impliquen la destrucció física, total o parcial, i mesures per a impedir el naixement i el trasllat forçós de xiquets d'un grup a un altre. Tanmateix, l'exdiplomàtic mexicà adverteix que traslladar les imputacions a una acusació formal en l'àmbit jurídic sol ser molt complicada per la dificultat de provar la intencionalitat.

En tot cas, creu que el setge d'Israel a la Franja de Gaza, les pressions a la població i els bombardejos no podria interpretar-se jurídicament com un genocidi. "Al meu juí, el que està succeint a Gaza ara mateix, amb el trasllat de xiquets, adults i majors cap al sud [per l'amenaça d'Israel] és un fenomen de desplaçament forçat, que és una violació de drets humans", però, segons explica, no és tècnicament genocidi.

Les condicions de la població palestina són homologables a l'apartheid?

"Perquè fora jurídicament un apartheid, Israel hauria de tindre el control i que Palestina formara part del territori israelià. En la mesura que no ho és, el terme correcte és el de territoris ocupats", respon Lomónaco. "L'apartheid [el sistema de separació de grups racials que es va implantar durant dècades a Sud-àfrica] és quan, dins del territori d'un estat, se segrega una part de la població. Per les raons que siga, però al mateix territori".

"És un símil atractiu, serveix per a descriure una situació, però no és consistent des del punt de vista jurídic, perquè ni Gaza ni Cisjordània formen part del territori israelià", aclareix l'exdiplomàtic mexicà. De la mateixa manera, creu que els entrebancs a la població palestina en territori israelià, particularment a Jerusalem, s'han d'interpretar abans com condicions de gueto que no les d'un apartheid.

Es pot parlar de neteja ètnica?

De l'expulsió de palestins de territoris que l'ONU considera ocupats per Israel, del setge a Gaza i de les pressions a la població civil també han aflorat acusacions de presumpta neteja ètnica. Però l'ambaixador mexicà al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides tampoc creu que es puga extrapolar, almenys jurídicament.

"La neteja ètnica és la base de l'acusació del genocidi, un crim que sí que va passar a Ruanda. Novament, caldria provar que la intenció de qui executa és eliminar un grup per raons ètniques o religioses. Deixant a banda l'episodi actual, es podria argumentar que la raó per què Israel ha bombardejat Palestina respon a les tensions pels territoris en disputa, perquè són veïns. Ara bé, l'ètnia, la religió, ha estat en la base i en la continuïtat de la guerra en el temps, quasi sempre. Ací és on comencen a embolicar-se els conceptes, què va ser abans: l'ou o la gallina? (...) Són conceptes enormement complicats des del punt de vista jurídic. Es pot anar a una tribuna i es pot dir el que es vulga, en un plató de televisió es poden afirmar moltes coses, però provar-les en un tribunal internacional és molt més complicat que fer-ho en un de nacional", explica.

Quin recorregut judicial tenen les acusacions?

L'exdiplomàtic de Mèxic en les Nacions Unides i vicepresident dels estats signants del TPI es mostra pessimista sobre una intervenció internacional multilateral per a pacificar les parts, així com respecte del futur processal de les acusacions contra Israel i Hamàs per violacions del dret internacional.

"El Consell de Seguretat de l'ONU és el fòrum on s'haurien de dirimir aquest tipus de situacions. És l'únic cos internacional que té capacitat de prendre decisions, i de forçar que s'apliquen, fins i tot amb l'ús de la força. El problema és que dels quinze països que l'integren, cinc membres permanents [els EUA, Regne Unit, França, la Xina, Rússia] tenen dret de veto i només s'hi ha arribat al consens en un conflicte internacional: el 1991 contra Iraq, quan va atacar Kuwait. En les condicions actuals, amb l'oposició a Rússia per la invasió d'Ucraïna, veig francament impossible adoptar decisions que tinguen conseqüències —com cascos blaus, operacions de manteniment de la pau, l'ús de la força o, eventualment, la creació d'un tribunal ad hoc (com va passar amb els crims a l'ex Iugoslàvia)— puguen dur-se a terme sense el veto, almenys, de Rússia", raona Jorge Lomónaco.

Israel no és part del Tribunal Penal Internacional, però Palestina sí. Els crims comesos en territori palestí sí que podrien jutjar-s'hi.

Pel que fa a la resposta judicial cal diferenciar, ens adverteix, entre el tribunal de l'ONU (el Tribunal Internacional de Justícia) i el Tribunal Penal Internacional: "A diferència del tribunal de l'ONU, que és ad hoc, per a casos concrets, el TPI és un tribunal permanent. Per això la jurisdicció depén dels estats part que l'han signat. Israel no n'és part. Per tant, en principi, els crims en el territori d'Israel, o crims comesos per ciutadans israelians, no entrarien en la seua jurisdicció. Tanmateix, Palestina sí que ho és. Va signar l'Estatut de Roma —carta fundacional del TPI— i hi va ser admés com a estat part. En conseqüència, els crims comesos en territori palestí o per ciutadans palestins sí que poden jutjar-s'hi. I si un soldat israelià comet un crim en territori palestí, llavors el Tribunal Penal Internacional sí que hi tindria jurisdicció".

"Un altre element és que l'estat en què haurien de jutjar-se aquests crims estiguera disposat o preparat per a jutjar-los, que sembla que no és el cas de Palestina", apunta Lomónaco. No obstant això, creu que difícil, en l'àmbit internacional, no vol dir impossible: "Els crims de guerra i eventualment el genocidi entrarien en la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional. Pel que fa a la qüestió del territori i d'on són les víctimes i els botxins seria difícil, perquè hi ha àrees de grisos, però el fiscal del TPI ha sigut autoritzat per a investigar els crims. I ara el primer pas serà demostrar que té la jurisdicció per a fer-ho".