Més de 13.000 morts: el cost humà del conflicte Israel-Palestina abans de l'últim esclat de violència

El 87% de les víctimes mortals entre la Primera Intifada (1987) i setembre de 2023 són palestins, i vora un terç, menors i dones

El conflicte entre Israel i Palestina, en xifres
El conflicte entre Israel i Palestina, en xifres / À Punt NTC

L'escalada de violència en els territoris palestins, que les Nacions Unides consideren il·legalment ocupats per Israel, ha assolit aquests dies cotes inèdites en les últimes dècades amb víctimes mortals que es compten per milers en els dos bàndols. La contesa bèl·lica va esclatar arran d'un atemptat perpetrat per sorpresa per la milícia armada islamista Hamàs, el més mortífer dels darrers cinquanta anys, que s'ha cobrat 1.400 vides de civils israelians i deixa vora 200 ostatges que encara continuen presos. La resposta de l'estat hebreu ha sigut implacable: bombardejos constants sobre la Franja de Gaza i un setge total a l'enclavament que asfíxia la població, mentre s'avalua una possible invasió terrestre. Segons les autoritats palestines, la sagnia en l'enclavament després de quasi un mes d'atacs de l'exèrcit israelià ja sobrepassa els 9.000 morts i hi ha quasi 23.000 ferits.

Estem en un escenari de guerra total, amb xifres estremidores, que ha revifat un polvorí en el Pròxim Orient. El conflicte entre les faccions palestines i Israel, però, no és nou d'ara, sinó que s'estén molt arrere en el temps. Les hostilitats s'arrosseguen des de fa ja més de set dècades, durant les quals s'han succeït diverses guerres a Gaza i dues intifades, enmig d'una violència sempre latent que ha sembrat multitud de víctimes. L'episodi de violència actual suposa la quarta contesa a gran escala entre les milícies palestines i l'exèrcit israelià en només quinze anys.

Des que l'estat d'Israel va crear-se el 1948, milers de persones han perdut la vida en la pugna pel control dels territoris de la Palestina històrica i pel règim d'assentaments il·legals que els hebreus hi han anat estenent. Són moltes les veus que, des d'organitzacions internacionals de defensa dels drets humans i alguns partits polítics, denuncien la política d'ocupació que practica el règim liderat per Benjamin Netanyahu, a qui acusen de sotmetre el poble palestí a un sistema d'apartheid i de vulnerar el dret internacional. En aquest context tan convuls i regat amb combats constants, hem volgut obrir el focus per a analitzar de forma més global quina és la factura de morts d'aquest conflicte històric.

Un punt de partida és la base de dades de l'ONG israeliana B'Tselem, que ofereix informació detallada sobre "totes les persones", siguen palestines, israelianes o estrangeres, que han perdut la vida en els innombrables enfrontaments entre els dos bàndols durant les darreres dècades. Es tracta d'una estadística minuciosa que permet retrocedir fins a desembre del 1987, quan va esclatar la Primera Intifada. També coneguda com a Revolta de les Pedres, va ser un moviment de sublevació popular en els territoris ocupats de Palestina contra les forces israelianes per les condicions opressives a què sotmetien la població. Des d'aleshores, són més de 13.000 les vides perdudes en aquestes lluites letals. Palestins i israelians amb noms i cognoms, moltes d'ells civils i que en la gran majoria ni han arribat a prendre part en les hostilitats. Un balanç aborronador al qual encara cal afegir les xifres de l'últim esclat de violència a la zona.

També et pot interessar

stats