El Tribunal Suprem britànic dona via lliure a l'extradició d’Assange
La ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, decidirà si ordena o denega l'extradició
El Tribunal Suprem britànic, màxima instància judicial del Regne Unit, ha desestimat aquest dilluns un recurs presentat pel fundador de WikiLeaks, Julian Assange, la qual cosa dona llum verda a la seua extradició als Estats Units.
El 21 de gener de 2021, la jutgessa de primera instància Vanessa Baraitser ja havia denegat el lliurament del fundador de WikiLeaks en considerar que presentava risc de suïcidi i que les condicions penitenciàries als EUA podien exacerbar-ho. Al desembre, Washington va recórrer contra la sentència i els jutges del Superior van considerar suficients les salvaguardes presentades per la justícia estatunidenca, que van incloure, entre altres, oferir atenció mèdica al detingut i no imposar-li d'entrada mesures extremes d'aïllament.
La decisió del Suprem significa que el cas torna ara a la jutgessa de primera instància perquè simplement el remeta a la ministra de l'Interior, Priti Patel, que decidirà si ordena o denega l'extradició sobre la base de la legislació vigent.
En un comunicat, la defensa d’Assange ha precisat que té "dret a presentar-li els seus arguments en un termini de quatre setmanes abans que Patel en prenga una decisió".
La decisió del Suprem es coneix després que diumenge la parella d’Assange i mare dels seus dos fills menors, Stella Moris, anunciara que podran casar-se el 23 de març a Belmarsh, després de rebre autorització del penitenciari.
Els Estats Units requereix el periodista per a processar-lo per 18 delictes d'espionatge i intrusió informàtica que, segons els seus advocats, poden implicar fins a 175 anys de presó en aqueix país. Aquests delictes estan relacionats amb les publicacions del seu portal WikiLeaks, que en 2010 i 2011 va exposar abusos dels EUA en el seu centre de detenció de Guantánamo (Cuba) així com presumptes crims de guerra a l'Iraq i l'Afganistan.
