El tribunal britànic ajorna la decisió sobre el recurs i l’extradició d’Assange
Han demanat als Estats Units garanties: l’australià podrà acollir-se a la primera esmena i no serà condemnat a mort
Julian Assange, que fa quasi catorze anys que està en captivitat al Regne Unit, haurà d'esperar diverses setmanes més per a saber si és extradit als Estats Units o pot recórrer el seu cas davant de la justícia anglesa, després que el Tribunal Superior de Londres va decidir ajornar la seua decisió i demanar garanties a Washington.
La cort havia de pronunciar-se aquest dimarts sobre si autoritzava l'apel·lació del periodista australià o donava llum verda al seu lliurament als Estats Units, que el demanen perquè l’acusen de díhuit delictes d'espionatge i intrusió informàtica a través del portal que ell va fundar, Wikileaks.
No obstant això, els jutges Victoria Sharp i Adam Johnson van optar per demanar als Estats Units una sèrie de garanties abans de prendre una decisió final, per la qual cosa l'informàtic no serà extradit immediatament.
Segons el dictamen, la cort ha donat al govern dels Estats Units tres setmanes per a donar garanties satisfactòries que Assange podrà al·legar en la seua defensa la primera esmena de la Constitució estatunidenca, relativa a la protecció de la llibertat d'expressió.
També es necessitaran garanties que no es veurà perjudicat en el juí per la seua nacionalitat, que se li concediran les mateixes proteccions que atorga la primera esmena a un ciutadà estatunidenc i que no se li imposarà la pena de mort.
Si no es donen aquestes garanties, es concedirà autorització a Assange per a recórrer, però, si s'ofereixen, les parts tindran l'oportunitat de presentar noves observacions en una vista el pròxim 20 de maig, a fi de prendre una decisió sobre l'apel·lació.
Els Estats Units demanen Assange siga extradit per díhuit delictes d'espionatge i intrusió informàtica, després de les explosives revelacions del seu portal, que entre els anys 2010 i 2011 va donar a conéixer suposats crims de guerra dels Estats Units a l'Iraq i l'Afganistan. Uns delictes que, segons la defensa d’Assange, estan penats amb 175 anys de presó al país nord-americà.
