El terror al genocidi a Ruanda va produir canvis químics en l'ADN de tutsis

El terror va provocar canvis químics en l'ADN de les dones tutsis que estaven embarassades quan en 1994 la seua ètnia va ser víctima d'un genocidi a Ruanda (Àfrica Oriental), així com en el dels fills que esperaven, segons una investigació de la Universitat del Sud de Florida (USF) publicada en la revista Epigenomics.

Els resultats d'aquesta investigació feta pels professors Monica Uddin i Derek Wildman, de la Facultat de Salut Pública de la USF, amb ajuda de científics ruandesos, suggereixen que, “a diferència de les mutacions genètiques, aquestes modificacions químiques epigenètiques poden tindre una resposta ràpida al trauma al llarg de generacions", assenyala un comunicat de la Universitat.

L'equip va revisar els genomes complets d'una mostra de dones tutsis que estaven embarassades i vivien a Ruanda en el moment del genocidi i dels seus fills i els van comparar amb l'ADN d'altres tutsis embarassades al mateix temps, però residents en altres parts del món i els dels fills.

Així, els científics "van trobar que el terror del genocidi estava associat amb modificacions químiques en l'ADN de les dones exposades al genocidi i la seua descendència", assenyala la USF, que té seu a la ciutat de Tampa (costa oest de Florida).

Entre abril i juliol de 1994 el govern de Ruanda, compost per hutus, va tractar d'exterminar la població tutsi del país, que es calcula que va perdre un 70% dels membres. Entre 500.000 i un milió de persones van ser assassinades, segons diferents fonts.

Un avanç per abordar problemes de salut mental

D'acord amb la USF, moltes de les modificacions químiques en l'ADN de les dones tutsis i els seus fills es van produir en gens prèviament implicats en el risc de patir trastorn d'estrés posttraumàtic (TEPT) i depressió.

"L'epigenètica es refereix a modificacions químiques estables, però reversibles, fetes en l'ADN, que ajuden a controlar la funció d'un gen", va explicar Uddin.

"Poden ocórrer en un període de temps més curt que el necessari per als canvis en la seqüència de gens d'ADN subjacent", va agregar.

L'equip, format també per Clarisse Musanabaganwa, acadèmica visitant de la Universitat de Ruanda, i el psicòleg Jean Mutabaruka, va arribar a la conclusió després de revisar l'ADN de mostres de sang de 59 persones, aproximadament la meitat exposades al genocidi personalment o estant en l'úter matern.

L'exposició es defineix com veure's afectat per un trauma relacionat amb el genocidi, com ara violació o fugida per a no ser capturat, presenciar un assassinat o un atac greu amb una arma i veure cadàvers de persones assassinades i mutilades.

El nou estudi és part d'un projecte més gran, Human, Heredity & Health in Africa (H3), que financen els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units.

"És un esforç per a empoderar els científics a Àfrica en genòmica, augmentant-ne la independència i capacitat per tal de construir la infraestructura necessària per a millorar els estudis genètics en tot el continent i, en última instància, capturar millor les dades sobre el genoma humà en tot el món", va assenyalar la USF.

"La gent de Ruanda que està en aquest estudi i la comunitat en general realment volen saber què els va succeir, perquè hi ha molt TEPT i altres trastorns de salut mental a Ruanda i la gent vol saber per què", va dir Wildman.

Els resultats de l'estudi recolzen en altres anteriors que mostren que el que ocorre durant l'embaràs quan una persona encara està en la fase fetal pot causar un impacte psicològic i físic en el fetus i molts símptomes no apareixen fins més tard en la vida. 

Com que les persones que estaven en l'úter matern durant el genocidi estan començant ara a tindre els seus propis fills, els investigadors de la USF esperen poder comprovar si el trauma ha tingut un impacte epigenètic en la tercera generació.