El terratrémol sacseja el govern turc per legalitzar milers d'infravivendes que s'han desplomat

Encara en estat de xoc, amb més de 31.600 dels 35.200 morts pels sismes d'intensitat 7,7 i 7,6 de dilluns, però 80.000 ferits, que anticipen una xifra de víctimes final més alta (l'ONU estima que pot ser el doble de l'actual), la societat turca comença a buscar culpables. La Fiscalia ha emés més d'un centenar d'ordes de detenció per negligència en la construcció d'edificis i ha creat una unitat especialitzada a investigar el col·lapse massiu. Les forces de seguretat ja han detingut una dotzena de constructors, arquitectes i aparelladors, relacionats amb les desenes de milers d'edificis destruïts o greument danyats.

Els primers passos de l'Estat per a depurar responsabilitats no han rebaixat les crítiques contra aquest per la baixa qualitat dels habitatges, que esguiten el govern de Recep Tayyip Erdogan entre sospites de corrupció. El Col·legi d'Arquitectes de Turquia culpa directament l'executiu de la tragèdia, per haver legalitzat habitatges "insegurs, podrits i il·legals" durant vint anys, concedint permisos a edificis que no respectaven les normes de construcció. Una acusació recurrent de l'oposició a Erdogan en els últims anys.

Encara que Turquia compta amb una normativa sobre resistència sísmica, poques vegades s'hi aplica, fins i tot en els habitatges més recents, que haurien d'haver suportat millor els tremolors. Els governs d'Erdogan han aplicat huit amnisties a les construccions, a canvi d'una sanció econòmica.

Diversos mitjans turcs recorden ara que en la campanya per a les eleccions presidencials del 2018, Erdogan va recórrer les zones més afectades pels sismes de dilluns anunciant que havia resolt els problemes dels habitatges gràcies al que va anomenar "pau de reconstrucció". Ara, amb noves presidencials al maig, la catàstrofe pot pesar en la sort d'Erdogan en les urnes.

La societat turca, a l'espera d'un últim miracle

Però l'abast de la destrucció i el dolor de la població Turquia és encara massa gran per a pensar més enllà del present. La societat s'aferra a una l'última esperança dels supervivents. Algun miracle més, com el que en les últimes hores ha suposat el rescat d'una desena de persones, sis dies després del terratrémol. Entre aquests hi havia una xiqueta de tres anys i una àvia de 85 anys, que havien passat entre 140 i 155 hores sota els enderrocs.

Tot i aquestes troballes esperançadores, segons l'últim balanç de l'agència turca d'emergències, Afad, a Turquia han mort 31.643 persones i 80.000 han resultat ferides al territori turc en els diferents sismes. A Síria s'estima que hi ha hagut 3.575 víctimes mortals.

Pel que fa als equips de rescat, 233.000 persones continuen treballant en tasques de rescat amb més de 12.000 vehicles i maquinària. Entre aquests hi ha una dotació internacional de 10.000 sanitaris, bombers i militars, amb presència espanyola. També s'han desplegat cuines mòbils per a alimentar la població i lavabos.

Tota ajuda és poca si tenim en compte l'abast de la tragèdia: la zona afectada pel terratrémol és de més de 100.000 quilòmetres quadrats (una superfície més gran que la de Portugal) i alberga aproximadament deu milions de persones. Quasi 150.000 persones n'han sigut evacuades.

Les zones rebels de Síria, abandonades

La crisi a Síria, en què s'ha confirmat la mort de més de 3.000 persones, s'ha agreujat per l'abandó de l'Estat i la dificultat de fer aplegar l'ajuda humanitària internacional. Damasc s'ha despreocupat de les províncies d'Idlib i Alep, les més castigades, opositores al règim de Bashar al-Assad. Les Nacions Unides han entonat el mea culpa per haver tardat quatre dies a poder entrar els primers camions amb subministraments per a ajudar les víctimes. No va ser fins dissabte, el sext dia, quan va entrar el primer comboi amb material mèdic, matalassos i avituallament.

El servei de rescat sirià en la zona ocupada, els Cascos Blancs, han acusat "la burocràcia de l'ONU" de "participar en la matança del poble sirià", per no haver-los facilitat maquinària i material tècnic per a salvar les vides de les persones atrapades. L'organisme reclama a l'ONU noves vies d'accés al país, al marge del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que fa uns anys va decidir tancar un segon pas d'accés directe a les zones rebels des de Turquia. Rússia, aliada d'al-Assad, ha obstaculitzat reiteradament en el Consell de Seguretat el mecanisme de l'ONU que des del 2014 permet subministrar els bastions opositors sense passar per les mans de Damasc.