La tensió entre l’Iran i els EUA s’intensifica i el risc de guerra supera el d’un acord nuclear
Experts advertixen que la tensió creixent, els ultimàtums i els moviments militars apunten cap a un nou conflicte internacional
La possibilitat d’una guerra entre l'Iran i els Estats Units és actualment més elevada que la d’un acord nuclear, segons analistes internacionals, que apunten a errors de càlcul estratègic i a una escalada de pressió mútua.
El president nord-americà, Donald Trump ha donat a Teheran un termini d’entre 10 i 15 dies per a tancar un pacte després de negociacions indirectes mediades per Oman celebrades a Masqat i a Ginebra els dies 6 i 17 de febrer. Al mateix temps, el mandatari ha admés que estudia un atac limitat contra el país persa, mentre les autoritats iranianes asseguren que estan preparades per a qualsevol escenari i que presentaran prompte una proposta pròpia.
Segons fonts diplomàtiques, l’oferta iraniana se centraria exclusivament en el programa nuclear, sense acceptar l’enriquiment zero ni incloure restriccions als míssils balístics o al suport a grups aliats regionals com Hezbol·là o Hamàs, exigències que Washington considera imprescindibles.
Ali Vaez, director del projecte sobre l’Iran del Centre d’Anàlisi Internacional Crisis Group, sosté que la probabilitat d’un conflicte és alta perquè Teheran “sobreestima la seua força” i creu erròniament que Washington no busca realment un acord. Per la seua part, l’analista polític Mashalá Shamsolwaezin defensa la visió oposada i afirma que els EUA segueixen un patró: primer optimisme, després pressió i finalment ultimàtum, abans d’una acció militar si no hi ha concessions.
Les declaracions del líder suprem iranià, Ali Khamenei han tensat encara més l’escenari després de minimitzar la presència del portaavions USS Abraham Lincoln al golf Pèrsic i advertir que el seu país disposa d’armes capaces d’enfonsar-lo. “Un portaavions és certament una màquina perillosa, però més perillós que el portaavions és aquella arma que pot enviar-lo al fons de la mar”, va asseverar Khamenei.
Alerta militar al golf Pèrsic i pressió diplomàtica internacional
Els Estats Units estan desplegant el dispositiu militar més gran a l’Orient Mitjà des de la guerra de 2003 contra l’Iraq, amb una dotzena de vaixells, avions i sistemes antimíssils, mentre el grup de combat liderat pel USS Gerald R. Ford es dirigix cap a la zona.
L’Iran ha respost amb maniobres navals al mar d’Oman i a l’estret d’Ormuz —per on circula prop del 20 % del petroli mundial—, inclosa una operació conjunta amb Rússia i exercicis de la Guàrdia Revolucionària.
Països com Qatar, Aràbia Saudita, Turquia i el mateix Oman intensifiquen els contactes diplomàtics per evitar una escalada bèl·lica i demanen a les parts que mantinguen el diàleg. En la mateixa línia, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha instat Washington i Teheran a continuar negociant i a preservar els canals diplomàtics.
