Segona jornada de protestes socials a Tunísia després de la immolació d'un periodista

Els vianants de la plaça pública de Kasserine, a Tunísia, van presenciar aquest dilluns la immolació d'un periodista per a rebel·lar-se contra la precarietat social i econòmica del país. Però la mort d'Abderrazak Rezgui ha encés la flama de la Primavera Àrab del 2010, la insurrecció del món musulmà per la democràcia, i les forces de seguretat s'enfronten a una segona jornada de protestes socials.

Rezgui, un càmera de 32 anys que treballava en una cadena privada de televisió, va morir a causa de les ferides patides per l'acte amb què pretenia denunciar la degradació de les condicions de vida, principalment dels joves desocupats.

Prop d'una vintena de persones van ser arrestades a Tunísia aquest dimarts per les protestes, segons ha informat a la premsa Sofiene Zaag, portaveu del Ministeri de l'Interior. D'altra banda, la policia judicial ha obert una investigació per a aclarir les causes de la mort del periodista, en la qual s’ha interrogat diverses persones que podrien enfrontar-se als càrrecs d'assassinat i no assistència de persona en perill. 

Despertar una segona Primavera Àrab

Abans de botar-se foc, Rezgui va compartir un vídeo en directe en les xarxes socials en el qual explicava que pretenia començar una revolució com la que es va iniciar després del suïcidi del jove Mohamed Bouazizi a la localitat veïna de Sidi Bou Saïd. Aquella acció va desencadenar l'esclat de les denominades primaveres àrabs, una marea de manifestacions a les zones rurals de Tunísia que es va propagar a la capital i va obligar el dictador Zine al-Abidine Ben Ali a abandonar el país. 

En el seu missatge, el periodista va denunciar la marginalitat i la precària situació social que pateix la regió, una de les més pobres i deprimides de l'interior de Tunísia. “He decidit posar en marxa una revolució. Qui vulga donar-me suport serà benvingut. Protestaré sol, m'immolaré i si almenys una sola persona aconsegueix un lloc de treball gràcies a mi, estaré satisfet”, va declarar enfront de la càmera.

Així mateix, va convidar els joves de Kasserine a eixir al carrer per a reclamar els seus drets després de huit anys de “promeses incomplides”. “Reclameu el vostre dret, protesteu, cremeu pneumàtics... L'Estat no vol moviments pacífics”, van ser les últimes paraules del seu al·legat.

Transformació del sector mediàtic

Per part seua, el Sindicat Nacional de Periodistes Tunisians va amenaçar amb una vaga general i va acusar l'Estat de “contribuir a transformar el sector mediàtic en un focus de diners bruts que serveix interessos particulars, sense control i sense respecte per les lleis i la normativa laboral”.

Malgrat que la transició política és encara l'únic èxit que queda de les primaveres àrabs, Tunísia continua sumida en els mateixos problemes que van portar a la revolució: la desocupació, que arriba al 35% en la població jove, i la corrupció.