Tercer intent: la missió Artemis I podria viatjar a la Lluna finalment a l'octubre

L'equip de la missió lunar va haver de cancel·lar hores abans el llançament previst d'aquest dissabte en detectar una fuga d'hidrogen líquid

À Punt NTC
Marta Pascual @apuntnoticies
03 de setembre 2022 - 07:30 Actualitzat: 04 de setembre 2022 - 08:33

Aquest dissabte tampoc va poder ser. Una nova fuga del sistema de subministrament d'hidrogen líquid a la part central del coet va impedir que la missió no tripulada Artemis I s'enlairara en direcció a la Lluna. El mateix va passar dilluns, quan una "combinació de problemes tècnics" va fer que la NASA retardara el dia de l'esperat llançament.

Amb això ja són dos els intents frustrats, però la NASA no es rendeix. L'agència espacial estatunidenca ha anunciat en un missatge a Twitter què "el més probable" és que el llançament es produïsca "després de la partida de la missió Crew-5, cosa que significa en la segona meitat d'octubre".

"La seguretat és el primer de la llista", va dir l'administrador de la NASA, Bill Nelson, qui va llevar importància a la suspensió del llançament d'aquest dissabte dient que els intents fallits formen part dels programes espacials. Aquest va subratllar en la roda de premsa posterior que la missió no s'iniciarà "fins que no estiga tot bé" i que està descartat fer-ho en aquest període de llançament, l'última data del qual és aquest dimarts. Amb açò, el següent període comença el 19 de setembre, però el més probable és que els intents es reprenguen el 17 d'octubre.

Un peluix de Snoopy, l'únic tripulant de l'Artemis I
Un peluix de Snoopy, l'únic tripulant de l'Artemis I / NASA

El viatge del coet SLS i la càpsula Orion era el primer dels tres previstos per la NASA amb la Lluna com a destí en els pròxims anys, i podria ser l'antesala de la futura tornada dels humans al satèl·lit terrestre, mig segle després d'aquell històric juliol de 1969. Però per a tornar a veure una missió lunar tripulada per humans encara haurem d'esperar almenys una dècada, i en aquest coet de 98 metres d'alçària (més alt que l'estàtua de la llibertat) l'únic tripulant és un peluix de Snoopy. El primer llançament estava programat dilluns a les 14:30, hora peninsular espanyola, des del Centre Espacial Kennedy de cap Canaveral, a Florida, però el compte enrere es va detindre i els enginyers de la NASA van anunciar que la missió havia de posposar-se.

Recorregut, fases i duració de la missió no tripulada Artemis I
Recorregut, fases i duració de la missió no tripulada Artemis I / NASA (adaptació d'À Punt NTC)

Els contratemps van començar a primera hora, quan una tempesta va impedir omplir el depòsit de combustible a l'hora prevista. La BBC va revelar altres possibles entrebancs, entre ells un suposat clevill en l'intertanc que podria haver causat una fuga d'hidrogen. Després es va anunciar que un dels quatre motors RS-25 del coet no va aconseguir refredar-se a la temperatura adequada per a l'enlairament.

Els enginyers de la NASA van decidir fer una pausa mentre intentaven corregir el problema, però una hora després, van anunciar la suspensió fins a un altre avís del llançament d'aquesta missió no tripulada.

Artemis I
Artemis I / NASA

"Han sorgit diversos problemes i necessitem temps per a resoldre'ls", l'administrador de la NASA, en la roda de premsa posterior. Mike Sarafin, director de l'Artemis I va aclarir que no es descartava, després de donar un descans a l'exhaust equip d'operacions, que la missió puga enlairar des de cap Canaveral aquest divendres, que era la data més propera en què es donaven de nou les condicions que permeten el llançament.

Finalment, l'equip va decidir posposar la data a aquest dissabte quan, hores abans del llançament previst, va haver d'actuar de nou per a detindre una nova fuga del sistema de subministrament d'hidrogen líquid a la part central del coet.

Un projecte de màxima complexitat

Descripció de les parts del Sistema de Llançament Espacial de l'Artemis I
Descripció de les parts del Sistema de Llançament Espacial de l'Artemis I / NASA (adaptació d'À Punt NTC)

"El que vam fer fa ser el correcte i hem de seguir amb més proves" va assenyalar Jim Free, director de Missió de Desenvolupament de Sistemes d'Exploració de la NASA, en referència a la cancel·lació de la missió Artemis I. Els representants de l'Agència Espacial van incidir que es tracta d'un projecte "increïblement dur i de màxima complexitat" amb nombrosos "desafiaments tècnics" i "milions de components", raó per la qual "cal fer-ho de la manera més segura possible".

La suspensió del llançament podria suposar un revés per a una missió que algunes fonts xifren en 4.000 milions de dòlars, i que anava a ser el debut del coet SLS de 98 metres d'alçària (més alt que l'Estàtua de la Llibertat) i el més potent fabricat fins ara.

També et pot interessar