Sánchez i Macron s'alien contra la ultradreta abans de la formació del govern europeu

Els caps d'estat i de govern de la UE inicien a Brussel·les les negociacions per a decidir qui presidirà les institucions comunitàries.

Sánchez i Macron s'alien contra la ultradreta abans de la formació del govern europeu

En una trobada de gran significat polític, el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el cap de l'estat francés, Emmanuel Macron, han acordat fer front comú contra la ultradreta i lluitar perquè les seues famílies polítiques obtinguen llocs de responsabilitat en la Unió Europea. Els mandataris es van reunir a París, aquest dilluns, abans de la cimera informal que se celebra aquest dimarts a Brussel·les i que ha de donar forma al nou govern comunitari.

Fonts de l'executiu espanyol han assenyalat que Sánchez i Macron coincideixen que "els nous càrrecs han de reflectir la nova majoria en el Parlament Europeu, que ja no és només del Partit Popular Europeu, i que ara inclou socialdemòcrates i liberals". El govern espanyol no amaga que aspira a un "paper important" en les institucions europees durant aquesta legislatura, com aquest dilluns ha reconegut el ministre d'Afers Estrangers en funcions i cap de llista del PSOE al Parlament Europeu, Josep Borrell.

Primers passos per a una nova Europa

Els caps d'estat i de govern comunitaris escenifiquen a la capital belga l'inici de la croada per a decidir qui presidirà les principals institucions europees. En els anys precedents, el repartiment l'han copat polítics conservadors, però ara socialistes i liberals aspiren a fer-se lloc després dels resultats electorals.

El president del Consell, Donald Tusk, ha convocat aquest sopar informal amb l'objectiu de conéixer les aspiracions dels grups polítics i iniciar un període de consultes. Tusk haurà de tindre en compte una sèrie d'equilibris a l'hora d'encaixar els noms per a la presidència de la Comissió Europea, el Consell europeu, el Banc Central Europeu, el Parlament Europeu i l'alt representant de política exterior.

La falta de veus femenines

La presència de dones en alts càrrecs de les institucions comunitàries és una assignatura pendent que els líders s'han compromés a corregir en aquestes negociacions, encara que de moment a penes s'han escoltat noms femenins. La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, l'excomissària búlgara Kristalina Georgieva o l'encara presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaite, són algunes opcions, així com la ministra espanyola d'Economia, Nadia Calviño. Però, en qualsevol cas, l'única dona que s'ha postulat formalment per a presidir la Comissió Europea és l'actual comissària Margrethe Vestager.

Equilibris geogràfics

El repartiment haurà de tindre també en compte l'equilibri geogràfic, perquè es vegen reflectits tant països grans com xicotets i que estiguen representades les principals famílies polítiques. La figura d'Espanya ha perdut, en els últims anys, presència a la Unió Europea, en gran mesura per l'impacte de la crisi econòmica, però Sánchez arriba a Brussel·les reforçat després del resultat electoral d'abril.

Els països no han revelat encara les seues cartes formalment, tampoc Espanya, però Sánchez va apuntar durant un míting a Josep Borrell com a possible representant espanyol en l'executiu comunitari. No obstant això, el fet que Borrell tinga ja un llarg recorregut en la política nacional i comunitària -va ser president del Parlament Europeu- hi pot jugar en contra, segons diverses fonts diplomàtiques consultades, que creuen que Espanya tindria més opcions si la seua candidata fora una dona.

També et pot interessar