Sánchez i Macron s'alien contra la ultradreta abans de la formació del govern europeu

Els caps d'estat i de govern de la UE inicien a Brussel·les les negociacions per a decidir qui presidirà les institucions comunitàries.

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez (dreta), saluda el president francés, Emmanuel Macron

En una trobada de gran significat polític, el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el cap de l'estat francés, Emmanuel Macron, han acordat fer front comú contra la ultradreta i lluitar perquè les seues famílies polítiques obtinguen llocs de responsabilitat en la Unió Europea. Els mandataris es van reunir a París, aquest dilluns, abans de la cimera informal que se celebra aquest dimarts a Brussel·les i que ha de donar forma al nou govern comunitari.

Fonts de l'executiu espanyol han assenyalat que Sánchez i Macron coincideixen que "els nous càrrecs han de reflectir la nova majoria en el Parlament Europeu, que ja no és només del Partit Popular Europeu, i que ara inclou socialdemòcrates i liberals". El govern espanyol no amaga que aspira a un "paper important" en les institucions europees durant aquesta legislatura, com aquest dilluns ha reconegut el ministre d'Afers Estrangers en funcions i cap de llista del PSOE al Parlament Europeu, Josep Borrell.

Primers passos per a una nova Europa

Els caps d'estat i de govern comunitaris escenifiquen a la capital belga l'inici de la croada per a decidir qui presidirà les principals institucions europees. En els anys precedents, el repartiment l'han copat polítics conservadors, però ara socialistes i liberals aspiren a fer-se lloc després dels resultats electorals.

El president del Consell, Donald Tusk, ha convocat aquest sopar informal amb l'objectiu de conéixer les aspiracions dels grups polítics i iniciar un període de consultes. Tusk haurà de tindre en compte una sèrie d'equilibris a l'hora d'encaixar els noms per a la presidència de la Comissió Europea, el Consell europeu, el Banc Central Europeu, el Parlament Europeu i l'alt representant de política exterior.

La falta de veus femenines

La presència de dones en alts càrrecs de les institucions comunitàries és una assignatura pendent que els líders s'han compromés a corregir en aquestes negociacions, encara que de moment a penes s'han escoltat noms femenins. La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, l'excomissària búlgara Kristalina Georgieva o l'encara presidenta de Lituània, Dalia Grybauskaite, són algunes opcions, així com la ministra espanyola d'Economia, Nadia Calviño. Però, en qualsevol cas, l'única dona que s'ha postulat formalment per a presidir la Comissió Europea és l'actual comissària Margrethe Vestager.

Equilibris geogràfics

El repartiment haurà de tindre també en compte l'equilibri geogràfic, perquè es vegen reflectits tant països grans com xicotets i que estiguen representades les principals famílies polítiques. La figura d'Espanya ha perdut, en els últims anys, presència a la Unió Europea, en gran mesura per l'impacte de la crisi econòmica, però Sánchez arriba a Brussel·les reforçat després del resultat electoral d'abril.

Els països no han revelat encara les seues cartes formalment, tampoc Espanya, però Sánchez va apuntar durant un míting a Josep Borrell com a possible representant espanyol en l'executiu comunitari. No obstant això, el fet que Borrell tinga ja un llarg recorregut en la política nacional i comunitària -va ser president del Parlament Europeu- hi pot jugar en contra, segons diverses fonts diplomàtiques consultades, que creuen que Espanya tindria més opcions si la seua candidata fora una dona.

També et pot interessar